L’Assemblea, preparada per a QUALSEVOL escenari polític

Jaume Marfany, vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, ha afirmat que “l’Assemblea està preparada per a qualsevol, qualsevol” –ha recalcat–, “escenari polític que es pugui produir”, en encetar-se el torn obert de paraules que ha clos la part matinal d’Independència 2014: Raons per Sí + Sí, acte organitzat per Sants-Montjuïc per la Independència, assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana a l’auditori Pérez Moya, a les Cotxeres de Sants. Matí assolelat, auditori ple de gom a gom, amb 400 persones assegudes (ha calgut posar fileres suplementàries de cadires) i un centenar de persones dretes, en un acte que ha complert l’expectativa d’informar de les raons que fan ara mateix que la independència sigui l’opció més sensata per als catalans, amb un to festiu, moderat en el to, radical en la reivindicació. Indpendència 2014: Raons pel Sí + Sí s’inscriu dins del cicle d’actes El país que volem. Els centenars de peticions recollides a la parada de Signa un vot per la independència confirmen la presència d’un públic no habitual dels actes de SMxI.

L'auditori Pérez Moya de les Cotxeres de Sants, ple

L’auditori Pérez Moya de les Cotxeres de Sants, ple, dins Independència 2014: Raons pel Sí + Sí

Meritxell Ané, presentadora de l’acte, ha recordat que fa tot just un any de la Declaració de la sobirania i encara no en fa dos de la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana, i ha destacat la importància d’actes com el de les Cotxeres de Sants per ajudar a esvair els dubtes, legítims, de molta gent.

Joan Mollà, coordinador de Sants-Montjuïc per la Independència, ha començat agraint l’esforç dels voluntaris, que han treballat mesos per organitzar l’acte. El 26 de gener és el 75è aniversari de l’ocupació feixista de Barcelona, i també l’aniversari de la Batalla de Montjuïc, guanyada a les tropes castellanes en la Guerra dels Segadors –26 de genr de 1641, nom d’un dels carrers cèntrics del barri de Sants. “Estem disposats a guanyar-ne una altra, de batalla, de definitiva, amb la mobilització pacífica de la ciutadania”, ha afegit. A propòsit de l’exposició de fotografies sobre la Via Catalana que s’ha inaugurat a l’inici de l’acte, ha recordat la sensació, al matí del darrer Onze de Setembre, d’incògnita, que se li va dissipar quan va veure que gent molt gran, que ja no es mouen mai de casa, baixaven al carrer amb cadires, crosses, cadira de rodes, per viure aquella jornada històrica: “Tenen pressa”, com el jovent. Ha afegit que Catalunya fa una gran contribució als ideals fundacionals d’Europa amb la seva mobilització pacifista per la llibertat, i ha afegit que, “internacionalment, estem guanyant per golejada”.

L’exposició de fotografia Fem Via. Construïm el futur: Imatges del pas de la Via Catalana als nostres barris ha estat inaugurada pel regidor del Districte de Sants-Montjuïc Jordi Martí, i per Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Les 24 fotografies seleccionades d’un acte que tothom ha vist reproduït tantes vegades, fins i tot destacat com a imatge de l’any per The Wall Street Journal, tenen en comú la captació dels sentiments i les il·lusions de la Via Catalana i de l’assaig previ que Sants-Montjuïc per la Independència havia organitzat a la carretera de Sants el 30 d’agost, una acció festiva dins la Festa Major que va servir per garantir l’èxit posterior de la logística de l’Onze de Setembre. En absència de Núria Feliu, amb grip, que ha enviat el text que havia preparat, ha llegit unes paraules M. Carme Planas:

“La passada Diada Nacional de Catalunya va ser, sens dubte, la que recordo amb més intensitat, perquè és la que vaig viure amb plena consciència que els canvis comencen a ser més aprop que mai… Vaig voler viure’l amb els veïns, amb els hores i dones de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, perquè en aquests moments tots i cadascun de nosaltres, tinguem una vida més pública o més discreta, som iguals: peces d’un mateix engranatge, anelles d’una mateixa cadena, i tots som imprescindibles perquè aquesta cadena ni es trenqui ni s’esberli, i sigui prou llarga… No només em vaig donar la mà amb persones anònimes, ens vam abraçar amb gran il·lusió, ens vam estimar, estimar! Em vaig donar la mà amb Catalunya!”.

Les fotografies estan disponibles per a les entitats que les vulguin exposar.

L’actor Toni Albà ha fet riure el públic i ha recollit molts aplaudiments amb el monòleg “Ser o no ser catalans”. Recordant Joan Fuster, que, havent-li preguntat per què escrivia en català, havia dit que perquè li donava la gana, ha dit que “som catalans perquè ens dóna la gana, siguem del color que siguem, sigui quin sigui el nostre origen”. Ha apel·lat a la seva condició de pallasso per carregar contra Alicia Sánchez –“És clar que tenim feina al Polònia! Si no paren!”. Ha distingit entre els ciutadans espanyols i els governs, els poderosos, els oligarques espanyols. Ha recordat que el 100% dels immigrants, arreu del món, s’integren al lloc d’acollida; “els que no s’integren són colonitzadors, invasors, són els de ‘Me hablas en cristiano!'”. L’odi als catalans és una forma de xenofòbia, molt estesa, i la xenofòbia és odi a l’estranger: “els xenòfobs saben, doncs, que som un altre país”. En síntesi, “som catalans però estem espanyols i volem ser i estar catalans. “Ens van casar a la força, i no volem formar part d’un matrimoni que no funciona”.

“Espanya no se’n vol anar, perquè s’està molt bé, a Catalunya.”. “Els catalans som com un tió”: treballem tot l’any, al llenyer, i arriba el Nadal. Canten ‘Caga tió o et donarem bastó!’, i caguem 16.000 milions d’euros cada any, i encara hem de donar gràcies que no ens cremin!”. Ara: “ser català vol dir ser militant, pacients, amb el somriure, amb paciència, amb arguments.”. Per això “volem que Espanya se’n surti. Jo continuaré consumint rioja. Els espanyols també s’han de poder desempallegar dels oligarques.”. Al·ludint finalment a Mariano Rajoy, ha dit que “paguem un munt de diners cada any a Fincas España, i tenim una comunitat de veïns deplorable, amb uns ascensors de rodalies que no funcionen, i ens diuen que ho arreglaran tot i no arreglen res, mentre que hi ha comunitats que tenen ascensors d’alta velocitat que paren fins i tot a replans que no hi viu ningú. Ens gestionarem nosaltres mateixos la finca, doncs, que ens en sortirem potser millor.”. Per acabar, ha demanat unitat, i ha afegit que “estan aterrits perquè molta gent del PSC també s’hi està afegint” –i ha dit, “als del PP i Ciudadanos, voteu també independència: podreu continuar sent fatxes a Catalunya!”.

  • Actualització del 27 de gener: Tomàs Carcasona va filmar el monòleg de Toni Albà i el va penjar al YouTube (20′ 27”)

Jordi Martí ha explicat que intervenia com a regidor del Districte Sants-Montjuïc, regidor de ciutat i president de Convergència Democràtica a Barcelona, i ha agraït a Sants-Montjuïc per la Independència, a l’Assemblea Nacional Catalana, la feina feta. “Quina gentada! Fa molt bona impressió la sala”, ha dit. Ha recordat que el Consell de Districte de Sants-Montjuïc havia estat el primer edifici municipal de Barcelona que havia acollit un acte sobiranista, al juliol de 2012, quan hi va culminar la Marxa per la Independència. “Barcelona, en aquests moments, està exercint de capital de Catalunya, al servei del territori i el país, al costat del Parlament de Catalunya, al costat del president de la Generalitat”. “Volem ser lliures, volem ser un país normal”, ha afegit, i per aquest motiu l’Ajuntament s’ha adherit al Pacte nacional pel dret a decidir i ha posat a disposició de la Generalitat el padró municipal. “Barcelona ha estat cosmopolita i anacional durant tres dècades”, mentre que “Sants-Montjuïc és el districte punta de llança de la reivindicació obrera, social i nacional de Barcelona”. Ha remarcat que el sobiranisme té una majoria molt escassa a l’Ajuntament, i ha afegit que “el 9 de novembre s’inicia un procés, que durarà uns quants mesos, i necessitarem, al maig de 2015, un govern municipal independentista”. Ha acabat dient que “estem al vostre servei i hem d’estar al vostre servei, no poder faltar i no fallarem”.

El públic ha rebut amb crits d’independència Carme Forcadell, que ha començat la seva intervenció dient que “som conscients que estem vivint un any decisiu, l’any més transcendental de la història de la Catalunya moderna: haurem de demostrar què estem disposats a fer per aconseguir la independència”. Ha explicat que el govern de l’Estat ja ha demostrat que està disposat a fer: “han vingut a iniciar la campanya pel no, el no a la consulta, no al diàleg, no a les balances fiscals”. “Una bona part del discurs que han fet ha estat insultant, ignominiós”, ha dit, però “nosaltres no hi caurem, en la provocació. Nosaltres vam posar Catalunya al món i el món va conèixer el poble català, un poble pacífic i digne. Som la imatge de Catalunya al món: per més que ens provoquin, no hi caurem. Som un poble que no provoca, que no humilia, que no amenaça i, sobretot, que no menteix.”. “El nostre adversari no és el poble espanyol, sinó el govern. Volem mantenir els llaços d’amistat, els llaços familiars, amb els espanyols. No volem trencar res. El procés independentista només s’interessa per compartir el futur”.

Forcadell ha demanat al públic que no defalleixi, tampoc, “perquè pensem que això és impossible, que no ens en sortirem”. Què hauríem dit el 26 de gener de 2012 si ens haguessin dit que el moviment independentista es troba en la situació d’ara? No ens ho hauríem cregut. “La seva estratègia és provocar-nos, fer-nos defallir i ofegar-nos econòmicament”. “Ens converteixen en pidolaires… Cada final de mes, hem d’anar a demanar diners a Madrid, els nostres diners, que ens deixen amb interessos”. “Anirà a més. Hem d’estar preparats, hem de resistir. Qui conservi els nervis, el cap fred, guanyarà. Hem de ser intel·ligents. Catalunya només ens té a nosaltres, contra un estat poderós, que té molts recursos. Hi ha pocs pobles que tinguin l’oportunitat de canviar el seu futur”.

El nucli de la intervenció de Forcadell s’ha concentrat en la idea que l’independentisme és un projecte inclusiu, que mira al futur. Ha recordat que, a Catalunya, hi ha moltes persones que només segueixen els mitjans de comunicació espanyols. Per això tothom pot contribuir a la independència de Catalunya, ajudant a eixamplar la majoria social. Aquesta és la nostra tasca. “No sé el que passarà, no ho sap ningú, ni el govern d’Espanya ni el de Catalunya. Però tinc clar que acabarem votant, perquè estem en democràcia, en el segle XXI i a la Unió Europea”. “Hi ha moltes persones que se senten espanyoles, creuen que votar la independència de Catalunya és anar contra els seus principis, com si anessin contra els seus orígens. No els demanem pas que renunciïn a la seva identitat ni a la seva llengua. No volem que ningú renunciï a res, no farem als altres els que han fet a nosaltres. No hi ha arguments racionals contra la independència; només, arguments emocionals.”. “Tenim un projecte de futur, per un país millor, fet entre tots, al marge de la pertinença, la llengua o la identitat. Aquest país és tan seu com nostre: volem compartir l’esperança del futur. La independència no és un projecte de renúncies! Hem arribat fins aquí perquè ho hem fet entre tots, en una Catalunya independent volem ser-hi tots!”.

Finalment, Forcadell ha dit que “hem guanyat la batalla de la democràcia, guanyarem la batalla de la independència. Espanya no aconseguirà mai que hi hagi un estat democràtic que digui que no podem votar.”. I ha demanat al públic que s’impliqui en el procés: “És molt fàcil: en aquest país, hi ha un 20% de persones que votaran No –els processos d’independència no són mai unànimes–; més del 50% votarà sí, i hem de convèncer el 18% de dubtosos, ens hem de proposar convence’ls. Tots en coneixem. Tots tenim veïns, coneguts, familiars i hem de poder donar-los raons per tenir un país millor, que serà tan bo o tan dolent com vulguem. Som un moviment democràtic de base, aconseguirem la independència perquè ho vol la majoria.”. “La responsabilitat és de tots”, ha afegit, “i si no ho fem bé, no hem de demanar responsabilitats a ningú, ni al govern espanyol”. “A partir d’ara la pressió política, social, mediàtica que tindrem serà molt forta. Si tenim clar que som capaços de sortir al carrer quan faci falta, democràticament, guanyarem.”.

La intervenció de Forcadell s’ha tancat amb grans aplaudiments, i part del públic dret: “Molts patriotes catalans anònims van treballar per aquest país, durant tres-cents anys, de manera absolutament generosa, sense poder penjar ni la senyera al balcó. Ells sabien que, si treballaven, hi hauria una generació que recobraria la dignitat del país: ells només van poder resistir i s’hi van deixar la pell, es van sacrificar. Els hi devem, perquè podem, perquè volem. Som aquí! Som un poble indestructible, amb una voluntat de ferro. Encara no tenim perspectiva històrica. És molt gran el que estem fent. Necessitarem capacitat de resistència, coratge i valentia. No caurem en provocacions, no defallirem. Convencem algú. Aconseguirem honor i glòria per a Catalunya!”.

  • Actualització del 28 de gener (el nostre amic Papikol va filmar la intervenció de Carme Forcadell: 35′ 20”)

Jaume Marfany, vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, ha presentat els ponents de la taula rodona “República Catalana. Viabilitat política i econòmica; encaix a Europa” remarcant que es tractava d’una “excepcional taula rodona”: Martí Anglada, Núria Bosch i Aleix Sarri. Ha dit que “2014 és el nostre any: el final del procés és imparable. La independència és la gran oportunitat de construir un estat de futur, més social”. S’ha referit a l’actitud del govern espanyol: “el discurs de la por, l’amenaça, la tergiversació és l’únic que tenen, com veiem al País Valencià i a les Illes Balears, amb absoluta mala fe.”.

El primer a intervenir ha estat el periodista Martí Anglada, excorresponsal de TV3. S’ha preguntat si la independència de Catalunya és viable, i ha respost que la millor manera de saber-ho és comparar amb quatre casos d’èxit, de fa 20 anys: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia. Hi ha diversos elements a tenir en compte:

  • Les mobilitzacions i la força de la gent: cal gent, molta força i tossuderia, “aquests som nosaltes, i és la Via Bàltica, a l’agost de 1989”
  • Tenir estructures d’estat: els quatre estats esmentats tenien un parlament, una policia pròpia, mitjans de comunicació propis –punt coix del procés d’Escòcia–, educació i sanitat territorialitzats i hisenda –que Catalunya té en construcció
  • “Tenir amics”: al president Artur Mas, a Brussel·les, li van demanar si Catalunya tenia amics, i va respondre que teníem els amics de la causa de la democràcia, “una bona manera de sortir del pas”. I ha afegit que “Catalunya és un fet positiu per a Europa; ningú ha dit que li semblés malament la independència” –cal tenir Alemanya i França com a amics
  • El moment de la ruptura legal, que en tots els casos va passar per unes eleccions plebiscitàries en què es van tenir més de dos terços del Parlament: “et reconeixen els de fora, i la consulta s’ha de fer: el que aplana el camí del reconeixement és la consulta”
  • El calendari: “el procés dura de dos anys a dos anys i mig”, ha comentat. “Més temps, l’arròs es cova, com li va passar al Quebec”. Per tant, Catalunya, que va començar el seu procés l’Onze de Setembre del 2012, no l’hauria d’allargar enllà de la primavera de 2015.

Ha afegit que “Catalunya i Escòcia són productes nous a la Unió Europea” i que ja som part de l’OTAN, de forma que “seria antiintel·ligent sortir fora de l’OTAN, no és temps de llepafils”. Per acabar, ha remarcat que necessitem ser profrancesos, perquè França té dret de veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Núria Bosch, vicepresidenta del Consell Assessor per a la Transició Nacional, catedràtica d’Economia Pública a la Universitat de Barcelona, ha projectat a llarg de la seva intervenció una presentació amb gràfics i taules comparatives, que facilitaven la comprensió dels seus raonaments. Ha defensat en primer lloc que, contra la propaganda del govern espanyol, els països petits se’n surten bé, tenen èxit econòmic arreu del món, i acaben resultant més competitius que no els països de la mida de l’Estat espanyol. S’ha queixat que no ens proporcionin les dades de les balances fiscals, que indiquen que cada català contribueix amb 2.260 € anuals al funcionament de l’Estat, és a dir, 9.040 € per una família de 4 membres. És el 8% del nostre PIB, un dèficit fiscal que es va agreujant. En 25 anys, són 40.000 € per persona. “Qui finança a qui?”, s’ha preguntat. “Montoro ens dóna amb comptagotes els nostres diners, que administra ell”.

Tot i assumint que, amb la independència, hauríem de fer-nos càrrec de determinades estructures d’estat, cada any tindríem 14.000 milions d’euros de superàvit. Podríem rebaixar els impostos, incrementar els serveis públics, construir infraestructures, i tot això té un efecte multiplicador, “quan els diners són a la butxaca de la gent”. Ha demostrat que podríem pagar les pensions, perquè sempre tenim superàvit a la Seguretat Social, al contrari que Espanya, que té un dèficit enorme: “com sempre, el superàvit de Catalunya serveix per cobrir el dèficit espanyol”. I ha acabat explicant que la Catalunya independent no naixeria gaire endeutada, perquè només heretaria el deute generat a Catalunya: “no hem de pagar el dèficit de l’AVE de Galícia”. Ens tocarà assumir una part del deute de l’Estat espanyol: o el 16%, segons la població; o el 18,6%, segons el PIB; o el 14%, segons la despesa estatal, i en contrapartida ens hauran de correspondre actius de l’Estat, d’acord amb el dret internacional.

Aleix Sarri, assistent de l’eurodiputat Ramon Tremosa a Brussel·les, ha recordat que la Unió Europea és una unió d’estats, amb un dèficit democràtic pel fet que les seves institucions estan controlades pels estats, no pas per la ciutadania de forma directa. Així, Van Rompuy, president del Consell d’Europa, és triat pels caps d’estat –ara: fins i tot ell, un unionista belga, s’ha mostrat prudent davant del cas de Catalunya. Sarri ha recomanat “molta tranquil·litat”. Arran de l’acord sobre la data i la pregunta, aquell dia, la Comissió Europea va ser preguntada 17 vegades en roda de premsa sobre la seva posició, i van insistir que “és un afer intern”. Esperen a veure què passa a Catalunya. La Comissió Europea s’ha ofert a fer un estudi jurídic detallat sobre la situació que es derivarà de la independència, quan un estat l’hi demani –però ni Espanya ni el Regne Unit el demanen.

Espanya té una força de 10 a 1 davant Catalunya a les institucions europees, per diputats, per personal treballant a la seva delegació (300 persones davant de 20 de la Delegació de la Generalitat), per les ambaixades, si bé la influència que tenen com a estat es perd per l’actual situació de desprestigi, amb moltes votacions perdudes per 26 contra 1, Espanya. Són grans, però no són rellevants, mentre que els estats petits ocupen llocs clau. Sarri ha remarcat que la unió bancària europea va arribar després del cas Bankia, i que la Unió Europea supervisarà amb lupa tot els bancs espanyols. La situació presenta tres escenaris: o bé Catalunya forma del mercat únic, sense aranzels i amb Tractat Schengen, o bé va a parar a una via intermèdia, com a estat membre associat, amb tots els avantatges però sense cap comissari ni eurodiputat, o bé torna a entrar a la Unió Europea, com l’informe Avery va indicar-li al Parlament Britànic per al cas d’Escòcia: seríem ciutadans europeus mentre dura la transició de Catalunya com a estat membre de la Unió Europea. No quedarem, per tant, fora del sistema solar ni tampoc dins la Unió Europea l’endemà –podríem trigar un any i mig a tornar-hi a entrar. Les multinacionals fabriquen a Catalunya per a tot el mercat europeu: les raons de l’economia s’imposaran de forma immediata en molts aspectes bàsics. “La independència, la guanyarem nosaltres, pacíficament, democràticament, convencent a tothom al carrer”.

El torn obert de paraules ha estat viu. Les idees principals han estat les següents:

  • Les pensions estan assegurades
  • Jame Marfany ha fet un aclariment memorable: “L’Assemblea Nacional Catalana és radical, no pas moderada. És intel·ligent, positiva, calculadora, estratègica. Està preparada per a qualsevol –qualsevol!– escenari polític que es pugui produir.”.
  • El Consell Assessor per a la Transició Nacional, amb els seus informes, arribarà a un resultat homòleg al del Llibre blanc d’Escòcia –unes recomanacions, informes experts no vinculants, que el Parlament de Catalunya podrà utilitzar, si li convenen.
  • En el context europeu, “ser independentista a Catalunya és el més moderat, el més intel·ligent”.
  • Al Regne Unit estan consternats per la pocasoltada d’un veto espanyol a Escòcia. Però Espanya no podrà vetar l’entrada de Catalunya ni al mercat europeu ni als acords de Schengen, i la Unió Europea podrà actuar en cas de veto per criteri de majoria qualificada, com ja ha passat alguna vegada.
  • Martí Anglada ha recordat que la comissària Viviane Reding, davant la insistència d’un periodista espanyol, va acabar deixant clar que la Unió Europea no expulsarà mai set milions i mig d’europeus.
  • Els interesssos econòmics manaran: per la seva integració econòmica amb Europa, pel paper de les multinacionals, Catalunya haurà de continuar obligatòriament dins la Unió Europea.
  • Fer la consulta és prioritari. Espanya pot perdre drets i ser sancionada si hi intervé.
  • Per mitjà de l’abat de Montserrat, per primera vegada s’ha anunciat que hi ha un estat que reconeixerà la Catalunya independent: el Vaticà. I el Vaticà ha estat sovint el primer estat que ha exercit el paper de trencar l’status quo mundial, com va succeir amb la visita del papa Joan Pau II a Polònia
  • L’Assemblea Nacional Catalana encara no ha llançat la tovallola sobre la candidatura única europea.
  • “Tenim molta feina a fer: un 50% ha de convèncer el 18%. Bona feina!”, ha dit Jaume Marfany per tancar la taula rodona.

La sessió matinal ha culminat amb el Cant del Segadors.

Al llarg del matí, hi ha hagut parades informatives de la campanya Signa un vot per la independència, d’Òmnium Sants-Montjuïc, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, de Bandera Catalana. Abacus hi ha venut llibres. La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes ha organitzat jocs per a la canalla.

Prop de 150 persones s’han quedat al dinar popular, al mateix auditori, amb dos menús triats prèviament, amb tiquets venuts fins fa pocs dies i cuina a càrrec del Casal Independentista Jaume Compte.

sants_isonapassola_140126

A la tarda, Isona Passola ha presentat el seu documental Cataluña-Espanya, que ha anat seguit d’un cinefòrum, amb unes cent-cinquanta persones, en què ha pogut explicar algunes primícies del seu nou projecte, possible gràcies al micromecenatge que ha arribat a rècord europeu en la consecució de fons, de la seva pel·lícula L’endemà. Passola ha insistit en la idea que “hem de trencar el cercle del Sí i ampliar-lo, i per fer-ho, cal buscar un llenguatge diferent”.

Hem retransmès l’acte per Twitter amb l’etiqueta #raonsXSíSí. I l’hem filmat. El publicarem al canal YouTube de Sants-Montjuïc per la Independència.


2 comentaris sobre “L’Assemblea, preparada per a QUALSEVOL escenari polític

  1. Va ser un acte intens, emotiu. En destaco el tracte familiar de la gent del barri amfitrió envers els que veníem de fora, així com l’excel·lent organització i ambientació dels espais. En quan als continguts, crec que no es pot afegir res més a la valoració: un 10. No crec que cap indecís en vagi sortir sense haver pres una decissió… tan de bo indepenentista. Convindrien actes semblants en diferents llocs per anar caldejant l’ambient. Independència!

  2. Gràcies per la vostre tasca.
    Tant de bo jo pugui convèncer al meu % del 18 que em pertoca ( o més si pot ser).
    Griselda

Respon a Griselda Manejas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *