La fi d’Espanya, segons Albert Pont

Albert Pont. Delenda est Hispania: Tot allò que Espanya ens amaga sobre la independència de Catalunya. Barcelona: Cercle Català de Negocis – Viena Edicions, setembre de 2012, 507 pàg.

L’Onze de Setembre de 2011, un any abans de la fabulosa manifestació del 2012, dos anys abans que agaféssim la via directa cap a la independència, Màrius Serra va fer una intervenció inesperada a l’acte oficial de commemoració del 1714. Va fer un palíndrom: va convertir la paraula C-A-T-A-L-À en la locució A-L-A-T-A-C. Aquella transformació meravellosa reflectia un punt d’inflexió de la societat catalana, en ple inici de la seva revolta cívica i de la incipient desobediència respecte als intents d’anul·lar la immersió lingüística a les escoles.

Els llibres d’Albert Pont, nomenat fa pocs dies president del Cercle Català de Negocis, són un exponent esplèndid d’aquest independentisme que ha abandonat les posicions defensives per guanyar la llibertat del país. Si ets independentista, vine aquest dimecres al vespre a les Cotxeres de Sants a escoltar-lo, a la presentació del seu nou llibre Addendum: L’endemà de la independència, la continuació de Delenda est Hispania, que ressenyem en aquest article. Albert Pont et farà rumiar i reforçarà encara més les teves conviccions. El breu pròleg de Delenda est Hispania, de Salvador Cardús, situa el llibre amb exactitud:

Si els fets no s’estiguessin precipitant de manera imprevisible com ha estat el cas dels darrers cinc anys, aquest llibre hauria estat l’informe expert i discret que el nostre Govern hauria encarregat per determinar la millor estratègia pel nostre procés d’emancipació definitiva. Però, una vegada més, l’aportació voluntariosa de patriotes com Albert Pont i la col·laboració de la societat civil amb associacions com el Cercle Català de Negocis han passat davant d’uns polítics desbordats per les circumstàncies.

Delenda est Hispania és un llibre tan carregat d’idees, de punts de vista nous i observacions brillants, que no admet un resum. Per donar-ne una idea, explicarem, doncs, com s’organitza i en destacarem tres elements essencials. S’organitza en tres parts de llargada desigual.

  • La primera, en què Albert Pont explica els fets i motius que ens porten a lluitar per la independència, ocupa unes dues-centes cinquanta pàgines, comptant-hi la introducció.
  • La segona part, “L’objectivació de la independència”, són unes cent trenta pàgines, gairebé la meitat de l’anterior, dedicades a la restitució de la sobirania del Principat de Catalunya i a la seva conseqüència: la fi d’Espanya, és a dir, la dissolució de la Corona espanyola, l’extinció de la personalitat jurídica de l’Estat i la seva successió. Podrà continuar l’estat successor continuar utilitzant el nom d’Espanya? Podrà continuar utilitzant a la seva bandera els colors que ens va usurpar?
  • La tercera part, que ocupa un centenar de pàgines, exposa la readmissió de Catalunya a la comunitat internacional, el seu reconeixement i el repartiment dels béns de l’Estat.

Dels tres elements que abans esmentàvem que són essencials per entendre el llibre, el primer és el fet que Albert Pont és conscient del que hem estat, del que som i del que volem ser i per això abandona la visió idealitzada que mai no ha existit: “Espanya és el fruit d’un passat i un llegat manllevats, d’una falsa identitat imposada. És una entelèquia artificial i repressora.”. L’oligarquia castellana, hereva de la concentració del poder polític de l’absolutisme més recalcitrant, es va apropiar de l’espanyolitat en benefici propi, i ara monopolitza tots els poders fàctics d’un Estat que és propietat dels rics i i que exerceix el poder per damunt de qualsevol forma d’ètica social. El constitucionalisme espanyol, originat a la Constitució de Cadis del 1812, té els mateixos fonaments que els Decrets de Nova Planta, que van arrabassar la nostra sobirania.

En segon lloc, Delenda est Hispania és el llibre d’algú que ja viu Catalunya com a nació sobirana, que ens diu que el procés d’independència s’ha de fer amb seny, amb convicció i determinació, amb respecte (sense animadversió personal o col·lectiva), sense fanatisme, amb voluntat d’integrar-hi a tothom. Sabem –en part, gràcies al Cercle Català de Negocis– que la Catalunya independent ens convé i serà a més a més un estat viable. Pont ens avisa que és Espanya qui no és viable ni políticament ni econòmicament. “L’espoli fiscal dels Països Catalans és el fonament del pacte social entre l’aristocràcia espanyola i el seu poble: una almoina a canvi de la pau i l’estabilitat social.”.

Albert Pont ens recorda també com vam perdre la sobirania, un coneixement històric que es torna condició imprescindible per poder recuperar-la, trencant els mites i les llegendes sobre la història d’Espanya. La Guerra de Successió, que va començar com una guerra per l’equilibri europeu, es va convertir en una guerra d’agressió indigna contra una nació amb la qual Castella havia compartit la màxima institució dels seus respectius estats. Els Decrets de Nova Planta són una annexió: un acte il·legal i il·legítim dóna origen a Espanya, i va seguit d’un segle de repressió brutal, fins al 1808, quan Catalunya és incorporada a l’imperi napoleònic. Les potències europees van prevaricar, consentint-hi, repartint-se les possessions de la Corona d’Aragó a Europa.

No sorprèn, per tant, que el llibre d’Albert Pont es titulés Delenda est Hispania al·ludint a la frase de Cató el Vell “Delenda est Cartago”, “Cartago ha de ser destruïda”. Fixant-nos en el títol del seu nou libre, Addendum: L’endemà de la independència, estem convençuts que, aquest dimecres, a Sants, Albert Pont ens convidarà a fer un pas més en la nostra independència intel·lectual.

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>