Va néixer el 1966 i viu al barri de Poble-sec des del 1992, any olímpic. A primers dels noranta van decidir, la que avui és la seva dona, provinent de l’Eixample, i ell, de Ciutat Vella, que, les Olimpíades, les veurien des de casa seva al Poble-sec. És geòleg. Qui el coneix, l’ha sentit a dir alguna vegada que per deformació professional s’estima aquesta terra. Ha tingut un despatx professional d’enginyeria geològica durant deu anys i actualment treballa a l’Administració pública. Políticament, des del moment de la creació, a l’estiu del 2010, va estar intensament vinculat a Solidaritat Catalana per la Independència (SI) amb funcions de secretari d’Organització i Finances, primer, i després com a coordinador de Sants-Montjuïc i l’Hospitalet i conseller nacional des del 2011.
Quan et vas fer independentista?
Jo vaig ser a la manifestació de l’any 1977. Considero que potser en aquell moment, amb 11 anys, ja se’m va encendre la flama independentista. Hi ha patit altres moments de “flamarada”, com ara quan Barcelona es va omplir de senyeres i estelades per les Olimpíades del 92, o quan es va aprovar al Parlament la Proposta de Reforma d’Estatut el 30 de setembre de 2005.
Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…la dignitat. Davant les propostes pacífiques d’encaix que, històricament, Catalunya ha enviat a Espanya, la seva resposta sempre ha estat la mateixa: menyspreu i incomprensió. Fins i tot, se’n en foten i ens refreguen les condicions de submissió. Després de la darrera humiliant sentència del TC contra l’Estatut de Catalunya, Espanya s’ha desacomplexat i ja ha decidit definitivament que no vol ser ni plurinacional ni federal. Aquest és un sentiment transversal que els uneix, de dretes a esquerres, de classes populars a benestants. Espanya vol ser Espanya i per això a nosaltres només ens queden dues sortides: encaixar dins el seu projecte de nació estat, que ben segur no té en compte cap tipus d’assimetria ni cap voluntat de preservar la nostra llengua, cultura i identitat o, d’altra banda, fer el nostre propi camí a la història.
Què creus que passarà els propers mesos?
El procés cap a la independència no pot allargar-se per gaire temps. El país i la ciutadania no s’ho poden permetre. De fet, altres processos d’emancipació nacional similars al nostre, un cop activats, s’acceleren de forma significativa per la seva pròpia inèrcia. Les reiterades negatives de l’estat central a qualsevol tipus de diàleg, unides amb la profunda crisi econòmica i de totes les institucions espanyoles, ens aboquen de forma irreversible cap a camins de desobediència col·lectiva, i després cap a la independència nacional.
Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Tinc clar que Catalunya serà independent o no serà. Però la independència ha de servir per fer taula rasa. La independència es justificarà a tota la societat si fem neteja de les vells pràctiques polítiques que, afavorint les grans empreses, les concessionàries, les mútues privades i les grans constructores, fomenten el clientelisme i la corrupció. La independència ha de servir per proclamar una societat més justa, basada en el principi d’igualtat d’oportunitats i la protecció dels més febles.
- Índex de les entrevistes publicades
- Explicació del projecte
- Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
- A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.