Va néixer a Zamora el 1976, però va viure a Valladolid fins al 1999. Des d’aquell any que és barceloní. Després de viure en diferents indrets de la ciutat, a l’estiu del 2009 es va instal·lar al Poble-sec. És lingüista: va venir a Barcelona per estudiar lingüística general i el 2010 es va doctorar a la UB. Actualment fa classes d’introducció a la lingüística i de sintaxi catalana a la Universitat Autònoma i treballa a l’Institut d’Estudis Catalans, en la nova gramàtica catalana. Va participar com a voluntari en algunes de les darreres consultes al Poble-sec i a Sants. És membre de l’Assemblea Nacional Catalana des del principi, i treballa a la territorial del Poble-sec. Li interessa la llibertat en tots els sentits, i la lluita contra la minorització, per motius de gènere, d’orientació sexual, de raça, de classe, de llengua, de nació, etc. El 1998 va fundar, amb altres companys, Fundación Triángulo Valladolid por la Igualdad Social de Gais y Lesbianas, la primera organització d’aquestes característiques de la seva ciutat. En va ser el president el primer any, just abans de venir a Catalunya.

Quan et vas fer independentista?
Fins al 2007 mantenia el desig romàntic d’una Espanya a la suïssa, federal, i en la qual fossin respectades escrupolosament totes les identitats; de tota manera, no tenia res en contra de la independència de Catalunya, perquè crec que la voluntat d’emancipació, de qualsevol tipus, no necessita ser justificada. Pels volts del 2006 o el 2007 vaig començar a ser conscient que el federalisme era del tot impossible, i vaig optar per votar partits independentistes. La sentència contra l’Estatut del juliol de 2010 va enfortir el meu convenciment i va fer que em decidís a participar en l’activisme independentista.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…que vull que la cultura i la llengua catalanes es normalitzin del tot. Vull que ser català, amb tot el que implica, sigui tan normal com ser alemany o ser finlandès.

Què creus que passarà els propers mesos?
Els propers mesos ens espera una escalada de la tensió, sobretot política. L’Estat i els quintacolumnistes que li fan la gara-gara a casa nostra no deixaran d’intentar, per tots els mitjans possibles, que decaigui la nostra moral. Afortunadament, sé del cert que també ens esperen la unitat, la resistència, la generositat i l’elegància del poble català, que sabrà vèncer. L’independentisme és la nova centralitat del país.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Des del punt de vista cultural, espero que la independència constitueixi un revulsiu perquè la llengua i la cultura catalanes es normalitzin del tot i, evidentment, arreu dels Països Catalans. Des del punt de vista polític, social, econòmic i ecològic, el que s’assembla més al meu model ideal és el dels països nòrdics. Seria feliç si una confederació de Països Catalans esdevingués l’Escandinàvia mediterrània.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.