Jo, Rosa Batalla, #tambésócindependentista

Rosa_batallaVa néixer a Barcelona el 1960, però sempre ha viscut a l’Hospitalet, de petita a la Torrassa i ara a Santa Eulàlia, barris limítrofs amb Sants. És funcionària, treballa a l’administració de la Generalitat de Catalunya. No s’havia plantejat pertànyer a cap organització independentista fins al 10 de març de 2012, quan es va constituir l’ANC a Montjuïc: de seguida se’n va fer membre de ple dret. La va convèncer el fet que fos una organització on cap tothom, on només cal tenir clar que l’objectiu és la independència de Catalunya. Sempre s’ha sentit catalana, a casa seva sempre s’ha parlat el català i, com moltíssims de nosaltres, té avantpassats d’origen no català. És de les generacions que van viure un temps malaurat en què a l’escola no ens ensenyaven ni la llengua ni la història del nostre país, uns anys grisos. S’ha dedicat a treballar com a professional de l’administració fins que, un moment donat va pensar: “Prou! Ha arribat l’hora de posicionar-me, encara he trigat massa!”. Avui és la nova coordinadora de la territorial de l’ANC de l’Hospitalet.

Quan et vas fer independentista?
Evidentment no podria dir una data concreta. Jo no m’he fet independentista, el meu país és Catalunya i sempre ho ha estat, però és veritat que fa cosa de tres anys vam fer un gir de 180 graus en la nostra decisió de caminar cap a un horitzó abans inversemblant.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…
…el futur del meu país i dels meus fills. Crec fermament que podem tenir un país molt millor, més just, més lliure i amb un horitzó de progrés i normalitzat a nivell cultural i polític. Això no vol dir excloure ningú, evidentment. Crec que, en aquests moments, molts dels nostres joves es troben totalment desorientats, sense feina i sense saber cap on mirar.

Què creus que passarà els propers mesos?
No hi vull pensar, però sí que crec que hem de preparar-nos perquè això és una marató, no un esprint, i no podem flaquejar. Estic convençuda que, d’alguna manera, amb consulta o sense, amb negociació o sense, en un futur no gaire llunyà ho aconseguirem. Però si no fos així, no hem de defallir.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Una Catalunya on no calgui lluitar per la nostra llengua, pels nostres costums, on el nostre Parlament, escollit de forma democràtica, podrà legislar pensant en el millor per als seus ciutadans; on el Govern tingui recursos per al creixement i el benestar dels ciutadans de Catalunya sense que ens haguem de sentir a dir insolidaris, entre d’altres adjectius. Però sobretot on els nostres joves, si volen anar-se’n a treballar fora, sigui perquè ho trien lliurement i no perquè aquí no puguin trobar feina, on els nostres avis no pateixin per les seves pensions, on l’ensenyament sigui en català, però també s’aprengui l’anglès, el castellà, el xinès, on la investigació i la recerca sigui capdavantera… Vaja, una Catalunya, emprenedora, solidària i amb futur.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *