Jo, Ricard Pons, #tambésócindependentista

Ricard_ponsVa néixer el 1952 al districte de Ciutat Vella, prop de la plaça de Catalunya (al “rovell de l’ou”, que deia la seva àvia). Quan es va casar, va “emigrar” al Putxet (Sarrià – Sant Gervasi) fugint de les manifestacions contínues de la Transició, que tallaven els carrers on vivia. Fa 22 anys que es va traslladar a Sants-Montjuïc, a toca de les Corts, a l’època de la lluita per cobrir el Cinturó, ara convertit en la Rambla del Brasil. És enginyer industrial i exconsultor executiu d’una gran multinacional de la informàtica, on va estar més de 36 anys. Va treballar als Jocs Olímpics de Barcelona 92 i als de Sydney 2000, demostrant-hi la seva catalanitat en tots els moments possibles. Ha estat des del 2006 fins ara professor associat de la Universitat Pompeu Fabra i seguirà com a tal a la Universitat Autònoma de Barcelona a partir del setembre. És director executiu i responsable de grans esdeveniments del capítol espanyol d’una associació professional del món de les TIC i membre actiu del seu comitè de Catalunya, en la qual ha tingut responsabilitats internacionals.

Quan et vas fer independentista?
Jo, només fa nou o deu mesos que em considero ben bé independentista de veritat, encara que he de dir que he estat sempre nacionalista. Vaig néixer en el si de una família catalana pels quatre costats. El meu para era allò que en deien de la ceba i, tot i que que va morir quan jo només tenia 16 anys, en va tenir prou per fer-me sentir “catalanista”. Jo, que sóc nascut l’11 de setembre i que no vaig saber-ne ben bé el significat fins a la Transició, vaig anar a totes les grans manifestacions de Barcelona, però la gran transformació per a mi va ser a la del 2010, desprès de la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, quan em vaig veure envoltat de gent cridant In-Inde-Independència i jo mateix vaig començar a cridar amb ells. (Allò va ser el “clic” per passar de ser nacionalista a pensar en la independència). A principis del 2012 em vaig fer simpatitzant de Solidaritat per la Independència i, finalment, després de la gran manifestació de la Diada del 2012, vaig decidir que havia de fer alguna cosa més i em vaig apuntar a l’Assemblea Nacional Catalana, i des de llavors ja no he parat de fer activitats, a Sants-Montjuïc o al Barcelonès, completament convençut.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…que vull un estat que ens defensi i no ens ataqui constantment, i un país millor per als meus fills i néts i tots els ciutadans de Catalunya. Crec en la nostra gent, i que se’n pot sortir molt millor de la present crisi i d’altres del futur amb la independència. Si seguim com estem ara, desapareixerem com a nació i ens empobrirem de forma completament injusta.

Que creus que passarà els propers mesos?
La Cadena Humana serà un èxit espectacular i una clara demostració al món del que volem, i seguirem treballant perquè es fixi una data per a la consulta i s’arribi a convocar al més aviat possible. Crec que l’Estat espanyol ens atacarà i voldrà asfixiar-nos encara més, i hauren de ser forts per resistir alhora que convencem els indecisos que encara tenim al nostre país.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un nou estat d’Europa, amb una democràcia de veritat moderna i participativa, on la corrupció fos una cosa estranya i la llibertat un exemple per a tots els altres pobles i on tothom hi volgués viure, i d’on els nostres joves no se n’haguessin d’anar.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *