Va néixer el 1975 a França, en una família originària de Sallent (Bages). Les seves llengües maternes van ser el castellà i el francès. Amb catorze anys, durant una estada al poble, va prendre consciència del que eren Catalunya i el català. Va viure molt anys a França i a Bèlgica, fins que el 2006 va fer realitat un somni: tornar a Catalunya. Treballa com a traductor i com a professor. Viu al Poble-Sec des de fa un any. És membre de l’ANC i ja va col·laborar amb el moviment de les consultes al seu poble de Sallent. Col·labora amb Help Catalonia traduint i revisant textos que es publiquen a l’edició francesa.

Quan et vas fer independentista?
El 2001, després de viure sis mesos a Madrid. Allà em vaig adonar que la meva Espanya ideal de convivència entre les cultures no existia. Que només existia dins de Catalunya. Durant molt de temps jo vaig ser contrari a la independència; creia que Espanya havia resolt exemplarment la seva pluralitat, contràriament al genocidi lingüístic perpetrat a França. Però a poc a poc se’m van anar obrint els ulls. Durant els anys de presidència d’Aznar jo vivia a Bèlgica: el grau de protecció i autonomia de què gaudeixen les dues comunitats culturals allà em va fer adonar-me que la nostra autonomia era ben poca cosa, que la Constitució espanyola no ens protegeix i ens deixa desemparats davant de la majoria de torn al Congrés. A Madrid vaig descobrir una ciutat fantàstica, però vaig sentir que allò era una altra terra, que l’anticatalanisme era present, que molta gent no havia sortit dels esquemes mentals del franquisme. I que el metro de Madrid no parava de créixer mentre que el de Barcelona seguia com el 1992… L’Estatut votat pel Parlament em va semblar un punt de trobada raonable on tothom es podia sentir còmode; per això vaig anar a manifestar-me el 2006, quan se li estava passant el ribot, i vaig votar-hi en contra un cop havia quedat retallat. La crisi només ha confirmat el que ja veia abans: no es pot funcionar amb un Estat anticatalà que sempre ens va en contra. L’Estat espanyol no ha volgut ser l’Estat dels catalans. Només ens queda la solució de l’Estat propi.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…acabar d’una vegada de malbaratar la nostra energia, tant els catalans com els espanyols, intentant trobar un encaix impossible, i passar a ser dos països normals, veïns i amics, si ells ho volen.

Què creus que passarà els propers mesos?
Crec que pot anar molt ràpid. Al juny del 1990, semblava que tindríem Unió Soviètica per encara molt de temps. Però al desembre ja havia deixat d’existir. Hi ha grups de pressió potents que intenten fer descarrilar el procés sobiranista: certs mitjans econòmics i financers, alguns mitjans de comunicació, una determinada classe política, viuen de la situació actual de dependència. El problema és que no tenen res a oferir d’interessant a canvi de seguir dins d’Espanya. La classe popular i mitjana, catalanoparlant o castellanoparlant, pateix les conseqüències de l’espoli fiscal i veu com, de cada cent euros d’impostos que paguen, trenta van a parar a fora de Catalunya. A més, l’Estat espanyol és un projecte econòmic fracassat, al límit de la fallida. I la classe política madrilenya només sap reaccionar amb l’envestida: contra el català, contra l’autonomia, contra el dret a decidir… Així no fan més que treure cada dia més arguments als moderats i als federalistes que encara queden. I s’arribarà a un punt sense retorn. Crec que veurem conversions molt sorprenents al sobiranisme…

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un país normal, ben gestionat, i de tots els qui vivim a Catalunya: el que l’Estat espanyol ha demostrat no poder ser per a nosaltres.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.