Va néixer el 1948 a Barcelona i sempre ha viscut al barri del Poble-sec. El seu pare era de la Barceloneta i la seva mare era aragonesa, però més catalana que ningú. Eren republicans, i en temps de postguerra el seu pare ajudava en un hospital quan hi havia restriccions de llum, perquè hi poguessin fer operacions, ja que era electricista. Els seus germans i ella, a través de l’excursionisme i del Barça, van participar en les poques coses que es podien fer. Ha estat excursionista i, al principi de la Transició, voluntària del foment. A l’escola on anaven el seus fills ensenyava català sense cap interès. Era l´any 1979. Ni la seva família ni ella havien format part de cap organizació, eren uns independentistes passius. Ha participat en associacions del barri, i va col·laborar en la consulta del 10A, al carrer de Lleida. Actualment col·labora amb Poble-sec per la Independència. Ara ja està jubilada, però durant uns anys ha treballat com autònoma al barri, en una lampisteria i també en un petit taller de confecció de pell.

Quan et vas fer independentista?
Em vaig fer independentista activa quan vaig escoltar pels mitjans de comunicació tantes mentides, i des dels atacs a la nostra llengua i al nou Estatut i, sobretot, quan Mariano Rajoy, aleshores cap de l’oposició d’Espanya, va sortir al carrer a recollir signatures ell personalment. Allò em va semblar un atac a la meva persona, i no vaig escoltar cap espanyol que sortís a defensar-me. Aleshores var ser quan em vaig preguntar “Aquest és el meu país?”, i la resposta va ser “No, he de trobar el meu país, que és Catalunya”. Ja em van privar a mi de la meva llengua, la meva cultura i tantes i tantes coses. Una altra vegada, no. Als meus néts, no!

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…
…sortir d’Espanya per tirar endavant d’una vegada. Amb ells no anirem enlloc, tant econòmicament com culturalment i socialment.

Què creus que passarà els propers mesos?
Els propers mesos penso que, amb molts entrebancs, anirem de mica en mica cap a la independència; una altra cosa, ja no la veig possible.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
El meu país, m’agradaria que, sobretot, no perdés els valors que encara té, i la força que sempre ha tingut, que fos lliure, just i pròsper.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.