Jo, Oriol Ampuero, #tambésócindependentista

Oriol_Ampuero_Gonzálvez JL (245x300)Va néixer a Barcelona el 1976, fill de catalana de Barcelona i castellà d’Espinoso del Rey. Per família té tirada als camps de Castella, però li agrada dir que el seu “ésser civil” és, per voluntat, únicament català. Ara viu a l’Eixample, tot i que se sent lligat al nostre districte perquè el seu barri d’infantesa va ser Hostafrancs, on “ell” era un paio, i “els altres”, gitanos. Pensa que segurament, i inconscientment, ha tingut vocació santsenca perquè allà hi havia vida “més enllà de la porteria de casa”. Va col·laborar amb Sants-Montjuïc Decideix, un exemple perfecte, com diu ell, de “tinc un objectiu — m’organitzo — treballo — i — l’aconsegueixo”. Treballa de professor d’institut i de guia turístic, i ha fet incursions en altres àmbits laborals.

Quan et vas fer independentista?
Sóc independentista des dels 12 o 13 anys, gràcies a l’escriptor Oriol Vergés. A casa no eren gaire o gens polititzats, però sí que es preocupaven de comprar-nos llibres. I un d’aquests llibres, que em va marcar, va ser el llibre per a joves El govern dels catalans: la Generalitat. Des d’aleshores tinc consciència de mirar-me el lloc on vivia d’una manera diferent de com ho havia fet abans. Després, la llibreria Can Lletres i la revista L’Europa de les Nacions,  del CIEMEN, van apuntalar aquest convenciment.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
De justificacions, en tinc per donar i per vendre. Però en el fons sempre arribo a la conclusió que amb la independència rebaixaríem els nivells de neurosi personal i col·lectiva i podríem dedicar esforços a altres qüestions. Existiríem d’una manera més saludable, sense que l’existència ens la qüestionessin/éssim contínuament. Aquesta “existència” té dues direccions igual d’importants. Una, cap al passat i la memòria: independència, doncs, per fer justícia als qui ens han precedit; l’altra, cap al present i el futur: perquè és intrínsecament millor emancipar-se que no pas dependre. I, a més, perquè l’emancipació pressuposa la il·lusió de construir una altra cosa que, des de baix, demana la nostra participació per fer foc nou en molts sentits.

Què creus que passarà els propers mesos?
Deixo la política ficció –que m’encanta– per a la sobretaula i el bar. Només sé que tot està molt obert i que hi ha camp per córrer i molta feina a fer. Que cada vegada és més gran la impressió que els canvis depenen més de cadascun de nosaltres, i que són possibles. M’agradaria que també reflexionéssim sobre on estem disposats a arribar i què estem disposats a fer per la República Catalana: per guanyar-la hem d’estar preparats a perdre alguna cosa. Voldria que en els propers mesos omplíssim de contingut el mot independència i que el vinculéssim a un projecte de país més concret, que no fos partidista.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
No estaria malament una RCLPG (República de Ciutadans Lliures en Perpètua Germanor). O una RCFCR (República Catalana de Feliços Caçadors-Recol·lectors). Però, resumint-ho molt, em conformo amb un Estat català que sigui indestriable de l’aprofundiment democràtic, la participació, la transparència i unes bases d’equitat intocables. Ah, i posats a fer, que faci de far als altres territoris de la nació, els territoris de la qual somio lliurement confederats. Un temor (d’uns quants que em ballen pel cap): que l’assoliment de l’Estat no desmobilitzi un teixit associatiu viu i vigilant.

  • Índex de les entrevistes publicades.
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *