Va néixer el 1967 i des del 2001 que viu al districte. És veïna de Sants-Badal, i confessa que el seu fill és el “culpable” de la seva vinculació amb el barri: la colla de diables, l’esplai, el club esportiu de bàsquet, escola… tot a Sants! És mestra, però des del 2009 fa de permanent sindical. Forma part del secretariat de la territorial de l’Hospitalet de l’Assemblea Nacional de Catalunya, ciutat on treballa des del 1989.

Quan et vas fer independentista?
Crec que ho he estat des de sempre, però de manera callada i resignada. La meva família, a la seva manera, ens va educar a les meves germanes i a mi en la catalanitat. Malgrat que  no ens l’ensenyessin a l’escola, de petita vaig aprendre el català a casa perquè em van comprar dos llibres d’exercicis: Beceroles i Faristol. Els pares també van aprendre el català anys després, anant a classes per a adults i fent els deures a casa. Aquest amor a Catalunya et va impregnant. Vaig anar al concert de Lluís Llach al Camp Nou el 1985, perquè, les seves cançons, les escoltava a casa i les cantava amb els amics del Cau. El 1986, al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, es va cantar un himne (no aconsegueixo recordar quin) a molts llocs de Catalunya simultàniament. A la plaça Eivissa d’Horta, un avi que intentava cantar mentre plorava em va dir: “M’emociono perquè sento cantar tanta gent en català. Nena, algun dia Catalunya serà un altre país i tu ho veuràs!”. L’onze de setembre del 2012, aquestes paraules se’m van repetir i vaig començar a pensar que aquell home era un visionari.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
… perquè em sento catalana i, a Espanya, no respecten la meva identitat.

Què creus que passarà els propers mesos?
Personalment, suposo que tindré molta feina. Treballar per difondre el missatge de l’Assemblea a la població de l’Hospitalet no serà fàcil. En el terreny polític, no puc arribar a imaginar tot el que passarà. El procés serà llarg i dur. Però la societat civil està disposada a sortir al carrer més d’un cop per recordar allò que vol.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
No m’ho he plantejat gaire seriosament. Suposo que, com que sóc una independentista per raons identitàries, desitjo que sigui un país on es pugui viure millor. Sincerament, la qualitat humana de les persones que vaig coneixent que treballen per la independència és excel·lent. Ben segur que entre tots construirem un país molt millor que el que tenim ara.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.