Va néixer el 1961 a Barcelona, a l’Esquerra de l’Eixample, on va passar la infantesa i la juventut, però ja fa vint-i-cinc anys que és veïna de Sants. Treballa d’administrativa al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. És néta d’Antoni Bartra Clarasó, que va ser alcalde de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys en època de la República. Els seus avis van haver de marxar del poble fugint dels qui havien guanyat la guerra. Ells li explicaven com s’estimaven aquesta terra. El seu pare, al final de la dictadura, col·laborava amb els Consells Populars de Cultura Catalana enganxant cartells reivindicant la llengua catalana, i també amagava a la rerebotiga estudiants que corrien davant les porres dels grisos. A casa seva, la política sempre es va seguir de prop. Eren les converses a taula, ho va mamar de petita. Ha estat en totes les grans manifestacions: la del 1977 amb el lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”, el concert de Lluís Llach del 1985 al Camp Nou, la manifestació del 10J del 2010 contra la Sentència del Tribunal Constitucional amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim” i la del darrer 11 de setembre del 2012: “Catalunya, un nou estat d’Europa”. També ha anat a moltes altres: la de l’Hipercor, la de l’Ernest Lluch, d’indignats, per l’educació, contra la violència masclista…

Quan et vas fer independentista?
Crec que sempre ho he estat. Mai m’he sentit espanyola. Ho sóc administrativament. Res més.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”

…perquè crec que és just. Perquè cap poble ha d’estar sotmès a un altre. Som un poble diferent de l’espanyol. Tenim una cultura, una llengua, una manera de fer i de veure el món diferent de la seva. Ni millor, ni pitjor, diferent.

Què creus que passarà els propers mesos?
No sé què passarà els propers mesos. Ho visc amb incertesa i amb l’esperança que s’acompleixi el somni. Però sóc realista i penso que ens posaran tants entrebancs com puguin. Crec que ens hem d’unir i fer des del carrer, des de la ciutadania.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
M’agradaria que fos independent i, com va dir la Montserrat Carulla, amiga en llibertat del poble espanyol. M’agradaria que els polítics catalans s’estimessin Catalunya amb el cor, i no amb la butxaca. Cal una educació en valors com a ésser honrat, on no tingui cabuda la corrupció, amb respecte cap al veí del costat de casa, cap a l’immigrant. Cal saber viure amb menys i gaudir del que tenim. I per això és bàsica l’educació i invertir en cultura, en investigació, en més polítiques socials i per preservar el nostre entorn natural. Vull que a Catalunya tothom hi tingui cabuda, però que tothom la respecti com a país que és.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.