Jo, Lídia Rodrigo, #tambésócindependentista

Lidia_rodrigo

Va néixer el 1946. Viu al Poble-sec des del setembre del 2003, però el primer any de la seva vida ja el va passar al districte, perquè els seus pares van viure un temps al carrer Canalejas, a Sants. Ara està jubilada. Sempre ha estat professora de Física i Química. Els darrers cinc anys de la seva vida laboral, del 2001 al 2006, va treballar al districte, a l’Institut XXV Olimpíada. És membre de l’ANC, de la Territorial del Poble-sec per la Independència. Durant la seva època d’estudiant, en plena dictadura franquista, va participar activament en la lluita dels estudiants del districte universitari de Barcelona contra el SEU (Sindicato Español Universitario) i en la fundació de l’SDEUB (Sindicat d’Estudiants de la Universitat de Barcelona). Va assistir, com a representant del seu curs, a l’Assemblea constituent d’aquest sindicat als Caputxins de Sarrià (la famosa Caputxinada).

Quan et vas fer independentista?
El sentiment independentista ha anat creixent en mi a poc a poc. El meu pare, que és de Burgos, em va fer sentir des de molt aviat l’orgull de ser catalana. La pertinença, d’adolescent, al moviment escolta va augmentar el meu catalanisme, que va seguir creixent a la meva època universitària. A partir del moment que vaig tenir dret a vot, als 30 anys, sempre vaig triar partits independentistes, encara que aleshores era una opció molt minoritària.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…una qüestió de dignitat, i també de supervivència. Espanya ens ha humiliat massa. No continuar seguint així, sense perdre la nostra autoestima. Els catalans, si volem seguir essent qui som, hem de fer el nostre camí, sense rancúnies, amb la il·lusió de construir un país millor. L’alternativa és la nostra desaparició com a poble.

Què creus que passarà els propers mesos?
Que els catalans, amb l’ajut i l’organització de les diverses associacions que treballen per la independència, tornarem a actuar per empènyer novament els nostres polítics. No podem deixar passar el temps, perquè com més temps passa més ens escanyen. Per més que intentem fer la consulta, crec que no quedarà altre remei que fer una Declaració Unilateral de Independència. No ho tenim gens fàcil, però soc optimista

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Ha de ser un país amb un nou model de participació política. La societat civil catalana sempre ha estat molt activa, i darrerament hem pogut veure la incidència que pot arribar a tenir. Confio que tot el moviment social que ens ha portat cap a la independència segueixi actuant com a garant d’una major justícia social. M’il·lusiona pensar que a la República Catalana hi haurà un alt grau d’implicació per part de tots.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *