Va néixer la nit de Nadal del 1956 a la República Dominicana, un estat en una singular illa del Carib que comparteix amb Haití. El mes d’agost de 1966, els seus pares les van posar en un avió, a ella i a la seva germana gran, i van venir a Barcelona a viure amb l’àvia paterna. Dos anys després van arribar la germana i el germà petits. Acabaven de passar per una revolució important amb intervenció militar dels EUA i van creure que aquí hi hauria millors oportunitats i una vida sense tants ensurts. La reunificació familiar encara va trigar, perquè els seus pares van treballar uns anys a Nova York. Una història d’emigració que va començar a la postguerra. Quan es va casar, va anar a viure a les Corts i poc després, el 1980, es va traslladar a Sants amb el seu marit. Aquí van néixer les seves tres filles. Quasi tota la família ha anat arrelant al barri. És secretària en una empresa distribuïdora de productes químics. Col·labora en vendes internacionals. Després que a l’Estatut del 2006 li van passar el “ribot” de forma humiliant i a sobre el van recórrer al Tribunal Constitucional, va començar a participar en iniciatives com l’anada a Ginebra al maig de 2010. Les grans manifestacions convocades per la Plataforma pel Dret a Decidir creu que van ser les catalitzadores dels moviments que s’han fet posteriorment. A principis del 2010 es va adherir a Sants-Montjuïc Decideix, i va ser una experiència molt enriquidora. En acabar la consulta del 10A, no n’hi havia prou, i tot allò va portar a la creació de l’ANC. És membre del grup de difusió de SMxI. Des del bon començament, està també adherida a Solidaritat Catalana per la Independència.
Quan et vas fer independentista?
Quan vaig començar a tenir consciència política, passada l’adolescència, però considerava que era molt utòpic. Tampoc hi estava gaire interessada: més aviat la política m’avorria i a les sobretaules sempre s’acabava parlant del mateix. I ara sóc jo la que intento explicar tots els arguments que tenim, em freno una mica per no resultar pesada! Amb amistats que no estan a favor, no trec mai aquest tema, però m’he trobat que a poc a poc són aquestes les que en volen parlar i esvair dubtes.
Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…partir de zero, amb un full en blanc que ens permeti fer les coses bé, sense copiar lleis i constitucions injustes i estructures d’estat anacròniques. Per defensar la llengua i el nostre futur col·lectiu com a nació.
Què creus que passarà els propers mesos?
Pel meu gust, s’haurien d’accelerar les coses, confio molt en la Via Catalana per fer passos endavant. Si, com és previsible, no ens deixen fer la consulta, estic a favor de fer la Declaració Unilateral d’Independència; al Parlament ja tenim majoria favorable, i al carrer, ja fa temps que també.
Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un estat lliure, independent, dins Europa però no necessàriament a la Unió Europea. Just, sostenible, solidari i net de corrupció.
- Índex de les entrevistes publicades
- Explicació del projecte
- Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
- A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.