Va néixer el 1944 a Sants. Sempre ha viscut al barri. Es va criar al carrer de Riego (abans Zumalacárregui) i és soci de l’Associació de Veïns, Comerciants i Industrials El Triangle de Sants, des de sempre (el seu pare en va ser cofundador). És professor de Batxillerat i ESO, catedràtic d’institut, llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat Pedagogia, i en Filologia, especialitat Filologia Catalana, mestre de català. Afiliat a Reagrupament i a Solidaritat en stand by, i en actiu a l’Assemblea Nacional Catalana. Col·laborador d’Òmnium Cultural, de Plataforma per la Llengua, Seleccions Esportives Catalanes… Cap al final del procés va col·laborar també amb Barcelona Decideix.

Quan et vas fer independentista?
No me n’he fet; sempre n’he estat. Des que tinc consciència, he tingut clar que no érem ben tractats a Espanya i, per tant, la il·lusió era no ser-hi. Jo era nen als anys cinquanta i, sense haver de fer cap raonament profund, tenia clar el menysteniment –i, sovint, hostilitat– amb què eren tractats els nostre senyals d’identitat per la cosa pública i per qualsevol que vingués de fora: els mestres i professors a l’escola, els funcionaris de qualsevol finestreta… o el més indocumentat acabat d’arribar, que es podia mofar de tu si et sentia parlar en català. Com a català, doncs, no m’hi he trobat mai bé a Espanya. La idea de la independència, però, era com un miratge irrealitzable que quedava reclòs al món de la utopia i no emergia més que en rondalles romàntiques i algunes cançons de muntanya. Passant el temps, l’enfilall de fracassos que els nostres polítics han obtingut, aquests darrers trenta anys, intentant encaixar-nos satisfactòriament a Espanya, no ha fet sinó evidenciar que aquesta pretensió no és més que una quimera; un impossible.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…
…que no vull que el meu país estigui subjugat per un altre.

Què creus que passarà els propers mesos?
No ho sé. Però fora una llàstima que la il·lusió que se’ns ha desvetllat se n’anés en orris per les nostres mesquineses i curtedat de visió –que tant de mal ens han fet temps enllà i no fa gaire–, per tacticisme electoralista dels partits o per falta de coratge de tots plegats.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Lliure. Secundàriament, m’agradaria que es governés a si mateixa de la manera més democràtica possible, que les minories hi fossin tingudes en compte; que la justícia, l’equitat social i la solidaritat fossin valors assumits, i la persona i la seva dignitat considerades la base i el fonament del sistema. Però he dit secundàriament, perquè sóc conscient que en tota societat, en tot país, els règims polítics van i vénen. Només cal mirar els canvis de règims que s’han produït durant els cent anys del segle passat als estats europeus, per exemple. Però si han pogut canviar de règim és perquè eren, perquè existien. Si no haguessin existit, no haurien pogut canviar de règim. És la teoria de la capsa: tinguem la capsa i llavors la pintarem del color que sigui i després la canviarem de color, la decorarem, etc., però hem de tenir la capsa. Per això la Catalunya del futur, m’agradaria que existís com a tal, lliure, encara que el règim inicial no fos del meu grat.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.