Jo, Josep M. Forcada, #tambésócindependentista

Josep_M_ForcadaVa néixer a Barcelona el 1950. Després de viure uns anys fora, en fa dos que s’ha instal·lat a Sants, perquè la seva dona és del barri i els tres fills també hi viuen. Ha treballat des dels 14 anys fins que un ajustament de plantilla l’ha prejubilat. Compaginant el treball amb els estudis, va fer enginyeria tècnica i ha acabat treballant al sector energètic. Com a militant del PSUC va participar activament en la creació de CCOO al sector de l’energia i després va ser delegat sindical durant anys. Aficions, tot el que es pugui fer amb les mans: surt a pescar i a collir bolets, pinta, es fa el pa i les coques, els iogurts, els formatges i les melmelades i ara ha començat amb la cervesa… fa una mica de tot. És membre de la territorial de Sants-Montjuïc de l’ANC i soci d’Òmnium Cultural.

Quant et vas fer independentista?
Aquest sentiment ha crescut amb mi, no me n’he hagut de fer. El que ha passat és que ara hi torna a haver una entitat transversal que ha sabut sintetitzar l’anhel col·lectiu i concretar un objectiu clar, sense ambigüitats i sense cap voluntat de pactar solucions lampedusianes que ens tornin a deixar on estem. L’Assemblea Nacional Catalana ha aconseguit que els que teníem la ràbia anestesiada per la magnitud de la desconfiança sobre la situació i els partits ens tornem a mobilitzar per ajudar a empentar.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…perquè la història ens ensenya que Espanya abusa sempre, no pacta i no entén mai res fins que ho perd tot. No van entendre ni els països centreuropeus que ja havien superat el que significava el catolicisme, ni la necessitat dels llatinoamericans o els filipins de no ser espoliats. No van pactar, van fer la guerra i ho van perdre tot. Encara no entenen que hauran de marxar de Ceuta i de Melilla com ho van haver de fer del Sàhara. Si després de 300 anys d’ocupació, d’anul·lació cultural i d’abús fiscal encara no són capaços d’entendre que això no pot continuar així ni d’acceptar una realitat plural per l’Estat, és que no hi ha res a fer amb els espanyols. No ens entendran mai perquè no ens volen entendre. Entendre’ns, avui dia, vol dir perdre 16.000 milions d’euros cada any i haver-se de buscar la vida treballant i produint alguna cosa atractiva per vendre. L’única solució és acabar amb la relació de sotmetiment a Espanya i que cada poble es valgui per ell mateix. Si després els hem d’ajudar, ja ho farem, i llavors potser ens donaran les gràcies per l’ajuda en lloc del menypreu actual.

Què creus que passarà en els propers mesos?
Fins ara pensava que l’Estat augmentaria la pressió i l’ofec econòmic fins a extrems gairebé insuportables per al final oferir una proposta d’encaix prou atractiva per desmobilitzar els sectors més porucs, però penso que la descomposició dels partits dominants és irreversible i portarà a l’ensorrament del sistema. El PP no podrà seguir governant sota la sospita de corrupció generalitzada i caurà el Govern. Es convocaran eleccions anticipades. El PP presentarà Aznar o Aguirre i això polaritzarà altre cop la gent. El PSOE no és alternativa creïble. Sense Catalunya els socialistes no tornaran mai al poder i Catalunya no votarà el PSC. No sé si arribarem a un referèndum, però no podem perdre aquesta oportunitat i els partits catalans han de presentar-se sota una coalició electoral que tingui com a únic objectiu proclamar la independència del país.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Jo no n’espero res d’especial ni singular. No ens hem de fer falses il·lusions sobre la possibilitat que el procés cap a la independència comporti també una transformació radical del sistema econòmic. Serem un país més dins del grup de països occidentals amb economía capitalista, amb l’enfrontament polític consubstancial entre mesures lliberals i reequilibradores. La capacitat de transformar-ho és limitada i, a més a més, a Catalunya fa molt temps que guanyen els partits de dretes. No crec que l’èxit del procés comporti un canvi d’actitud política dels votants i que la majoria es torni d’esquerres. Serem com tots els països, però fins i tot si ens quedem com estem o una mica pitjor, jo segueixo volent la independència.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *