Jo, Joan Torres-Pou, #tambésócindependentista

Joan_torresVa néixer el 1952. Té un pis al carrer de Sants, on passa quatre mesos a l’any, però treballa i viu a Miami, als Estats Units. És professor de la Florida International University des de fa 28 anys. Va ser a la manifestació del 2011 i a totes les que es van fer entre el maig del 2011 al juliol del 2012. L’Onze de Setembre passat era als Estats Units: va seguir la manifestació per internet amb la retransmissió que en va fer TV3. És també un dels residents a l’estranger a qui es va impedir votar: va rebre la papereta per correu regular passada gairebé una setmana de la data límit, quan, d’acord amb la pàgina web de l’Ajuntament, havia estat enviada el 7 de novembre per correu certificat.

Quan et vas fer independentista?
Crec que vaig comprendre per primera vegada que no era espanyol un estiu que vaig estar estudiant català a Mallorca, on vaig tenir de professors la Maria Aurèlia Capmany i el Vidal Alcover. Allá vaig entendre que jo era part d’una nació sense estat i vaig començar a sentir que volia que el meu país fos independent.

Completa la frase: “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…
…que el dret natural de tota nació és ser independent i no pas ser sotmesa a una potència que l’explota, nega la seva cultura i menysprea la seva gent. Dins de l’Estat espanyol, Catalunya és víctima d’un sistema de colonialisme intern i el que fa la situació encara més inexcusable és que el sistema imperialista de què som víctimes no serveix per a l’enriquiment de la metròpoli, com va ser el cas de l’Anglaterra i la Franca del segle XIX, sinó d’un grupet de polítics, aristòcrates, militarots i capitalistes que controlen el poder a la capital.

Què creus que passarà els propers mesos?
Estic convençut que el poble català, amb l’ajuda de la classe política o sense la seva ajuda, seguirà insistint en el seu desig d’independència i finalment el govern de Madrid haurà de fer concessions. No crec, però, que mai acceptin la nostra independència de manera pacífica. No va en el seu tarannà. Les pressions internacionals que els van fer deixar la Guinea i el Sàhara sense violència no són ara factibles. A Europa els interessa que desapareguin els estats centralistes, però no fins al punt de crear-se problemes. Es rentaran les mans dient que és un problema intern i que ells no s’hi fiquen. Si volem la independència, ens l’haurem de guanyar tots sols i pagar-ne un preu. És el que ha passat en tot procés independentista contrari als desitjos dels que tenen la força.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Per descomptat, lliure i sobirana. Una república oberta al món i a les altres cultures, però sense perdre la seva essència, la seva identitat. Ara bé, sobretot voldria que fos un país on els negocis i la política no fossin sinònim de corrupció, on hi hagués un sistema de medicina pública efectiu i a l’abast de tots els contribuents, i on l’educació fos pública i de qualitat, amb llocs de treball per a tothom, sense pobresa ni grans diferències socials, i on la cultura tingués un paper rellevant. Un estat veritablement democràtic en el qual la justícia i la llei anessin de la mà. En poques paraules, que Catalunya no fos com l’Estat espanyol.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *