Jo, Joan Mollà, #tambésócindependentista

Joan_mollaVa néixer el 1946 a Sants, on viu i pensa viure tota la vida. El barri era, llavors, un lloc on els infants podien jugar pels carrers i els vespres d’estiu les famílies treien cadires a la vorera per prendre la fresca i xerrar. Va ser un dels fundadors del moviment d’esplais i colònies infantils al barri. Llicenciat en Química, la seva vida laboral va dedicar-la a l’ensenyament, primer a la universitat i després a secundària. Va participar des del primer dia en les consultes sobre la independència com a membre de Sants-Montjuïc Decideix, després transformat en Sants-Montjuïc per la Independència, on ha pogut conèixer i treballar colze amb colze amb moltes persones que dediquen generosament el seu temps a aconseguir un futur de llibertat pel nostre país. Una experiència, diu, que segurament no es pot viure a cap altre lloc del món. És el coordinador de la territorial de Sants-Montjuïc de l’ANC.

Quan et vas fer independentista?
Va ser tot un procés. Sempre he sigut inconformista. Ja quan el referèndum de la Constitució em vaig abstenir, considerant que hi havia aspectes inacceptables, com la indissoluble unitat de l’estat, les prerrogatives antidemocràtiques de l’exèrcit, la prohibició de federar-se algunes comunitats autònomes, la inutilitat del senat, etc. Després de la il·lusió de les manifestacions del 1976 i el 1977 per les llibertats i l’Estatut, ja vaig veure que la classe política d’ací i d’allà ens va desmobilitzar perquè la cosa no se’ls escapés de les mans. I ara, amb 35 anys d’aguantar una paròdia de democràcia cada cop més patètica i desvergonyida, ja no podem aguantar més.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
Primer de tot, per dignitat com a poble, perquè ho volem. També, a més a més, ara corre pressa per simple raó de supervivència: Espanya vol acabar amb l’anomalia que representa Catalunya i la seva cultura, la seva llengua, la seva manera de ser. Ja fa molts anys que, anant de vacances a un lloc o altre, em sentia més proper per manera de ser a molts ciutadans europeus que als espanyols. No hi encaixem. I si a sobre no ens estimen, només ens queda dir-los adéu.

Què creus que passarà els propers mesos?
Si no hi som, la societat civil, al darrere, no passarà altra cosa que anar aguantant les envestides del brau, com hem passat als darrers 12 mesos, amb la caixa buida i cada vegada amb menys competències, que ens fa ser cada vegada més incompetents en tots els sentits, perquè l’òrgan que no exerceix s’atrofia. Cal que ens liem la manta al cap i fem el gran pas, i si pot ser el 2013, millor que el 2014. Hem d’aprofitar l’esquerda en la història actual d’Espanya per rebentar l’actual statu quo. I com menys avisos, millor. Cal fer totes les etapes del procés, però s’han de fer amb rapidesa: a cada no, passar a la següent fase. Que no tinguin temps per reaccionar. I si parlem de crear estructures d’estat, la primera és el ple convenciment del poble i els seus dirigents que no ens aturaran. I les altres estructures es creen i s’afinen amb l’ús, abans només cal dissenyar-les, i això un bon equip d’experts ho fa en un mes. No crec que hi hagi consulta. Declaració dels càrrecs electes i santes pasqües!

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Em temo, i també em fa il·lusió, que la nostra feina no acabarà amb la proclamació, perquè hem de fer una rebolcada general a tota la classe política. Si no, mantindrà les estructures dels partits i el funcionament de la societat més o menys com fins ara. I hem de partir de zero pel que fa a estructures, però amb la saviesa que ens dóna la crua experiència del mal funcionament de l’estat veí, de la crisi especulativa i inhumana del món occidental, de la impunitat d’uns pocs a costa del sacrifici d’una gran majoria. Amb els recursos que generem i amb la laboriositat, creativitat intel·lectual, científica i de manera de viure que ens caracteritza serem un petit país mediterrani on molts s’emmirallaran, si fem que les millors persones, i de manera especial les dones, dirigeixin una societat plenament activa i participativa. Estic segur que ho aconseguirem!

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>