Jo, Glòria Garcia, #tambésócindependentista

Glòria_Garcia 2 JL (245x300)Va néixer el 1956 i viu a Hostafrancs. És membre de la Plataforma pel Dret de Decidir, de la territorial de Gràcia i d’Esquerra Republicana de Catalunya des dels 1990, cosa que, diu, té valor. Sindicalista, els anys 1980 va assumir responsabilitats a Correus i al Secretariat Nacional de la UGT de Catalunya. En subratlla l’engegada del Servei de Normalització Lingüística dins del sindicat, amb el seu company i amic Joan Guàrdia, que encara dirigeix la revista Les Notícies de Llengua i Treball. Els esdeveniments politics i sindicals, i la transformació personal la van portar, cap al 1990, a comprometre’s amb la CGT de Catalunya, alhora que amb Esquerra. A la CGT, el més intens va ser l’oportunitat de reeditar i dirigir la nova època de la revista Catalunya, òbviament gràcies a la perspectiva d’obertura d’Emili Cortavitarte, aleshores secretari general, i el treball de l’equip de redacció i personal tècnic. La contradicció estava servida: a Esquerra la trobaven massa àcrata; a la CGT, massa independentista.

Quan et vas fer independentista?
A mesura que vaig aconseguir que les discussions socials, laborals, econòmiques no fossin motiu d’avorriment entre molts dels companys d’ERC, el meu independentisme va anar creixent. Existia un cert conflicte d’interessos sobre allò que havia de pesar més, cosa que ha estat motiu de molts debats i finalment s’ha resolt com havia de ser: tot sota el cel, perquè una cosa no pot ser sense l’altra.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…
…que necessitem ja fer servir les pròpies capacitats, coneixements, tota la força i el treball, tot el seny i tota la rauxa a favor d’una vida lliure, justa, agradable, creativa i, per tant, satisfactòria per al poble català. Que necessitem exercir la nostra llibertat, posant-hi lliurepensament i capacitat creadora per apropar-nos a la nostra terra i al nostre sentiment i no haver de demanar perdó a ningú. I que necessitem posar en marxa els nostres motors emprenedors i els serveis de què ens vulguem dotar, amb plena autonomia (no política, sinó motriu). Necessitem fer net dels sistemes i règims viscuts i ho hem de fer amb l’exercici de la majoria d’edat, sense submissió a res ni a ningú. I cal mostrar-nos com som: gent valenta i amb coratge. I tenim molta pressa.

Què creus que passarà els propers mesos?
Volen aniquilar la nostra ja sotmesa economia, enfonsar-nos fins que hi hagi gana i així guanyar-se aquella gent que segueix mirant els canals de televisió alimentats a l’efecte. Per contra, penso que en algun moment una espurna d’escandalosa indignació encendrà el llum del camí per on seguirà solidàriament i compromesa una majoria social que no podrà ser aturada pel cinisme i la manca d’escrúpols d’aquesta fauna política i financera que pretén erigir-se en l’Amo. Tinc l’esperança que ens en sortirem, no sense abans patir.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un territori lliure, on s’apleguin altres territoris germans quan ells ho vulguin, sense que els sigui imposat per res ni per ningú. Una terra neta i respectuosa amb l’entorn, amb tot l’entorn; rica en diversitat, i agraïda de tenir-la, perquè en pot extraure moltes satisfaccions i estendre la creativitat que dóna vida a cadascú. Un país que treballa en la mesura que la felicitat li ho demana, no per engreixar les màquines de l’ambició dels interessos financers de la minoria que mata l’esperança. Catalunya ha de ser justa i igualitària i tenir presents les condicions inicials de les persones, perquè no hi ha res de més desigual que allò que s’imposa igual per a tothom sense condicions.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *