Va néixer a Sabadell el 1964. Viu a Barcelona des dels 21 anys, i és veí del barri de Sants des del 1992. És cap del Servei de Difusió d’un departament de la Generalitat de Catalunya. No ha militat mai a cap partit polític. És membre de l’ANC i forma part del grup de Coordinació de Sants-Montjuïc per la Independència. Es considera un bon lector de Gabriel Ferrater.
Quan et vas fer independentista?
Com que sóc un il·lús, vaig creure durant molts anys que l’acord amb Madrid era, malgrat totes les evidències, factible. La Sentència contra l’Estatut em va confirmar que ens tractaven com a ciutadans de segona categoria. Però no va ser fins a la manifestació de l’Onze de Setembre, i veient que no hi hauria pacte fiscal, que vaig decidir-me a treballar per la independència. El 19 de setembre em vaig fer membre de l’Assemblea, i em penedeixo de no haver-m’hi posat abans, ara que conec la bona gent del 10A.
Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…higiènica. És malsà, com a persones i com a societat, viure supeditats a un estat que ens nega la llibertat. Tres segles de resistència ens acrediten com un país de mèrit, com es demostrarà tan aviat com hàgim segat les primeres cadenes que ens subjecten a Espanya.
Què creus que passarà els propers mesos?
La independència arribarà aquest any, al desembre –espero encertar-la, que m’hi he jugat una pila de sopars! El procés s’anirà accelerant: la cadena humana de l’Onze de Setembre i potser la recollida de signatures faran un gran efecte, sobretot internacional; davant la situació insostenible, el president, en el debat de política general, tornarà al cap d’un any a convocar eleccions. Però aquesta vegada s’hi presentarà una gran coalició dels partidaris de la independència, en una llista única, amb gent de tots els partits i independents –com la Solidaritat Catalana el 1907. Tornarem a guanyar àmpliament i de manera perfectament constitucional les eleccions, i el primer acte del Parlament, cap al Nadal, ens portarà la proclamació de la República Catalana, davant dels ulls del món. Passarem el 2014 amb un govern d’unitat nacional, posant els fonaments del nou estat.
Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
M’agradaria que fos un país petit, gens autoritari, que respectés amb tant de zel els drets dels ciutadans que la tendència compulsiva que tots devem tenir a abusar del poder es trobés sempre molt qüestionada i entrebancada, amb tots els càrrecs públics sotmesos a sufragi electoral (incloent-hi els jutges, i amb circumscripcions petites i rotació obligatòria en els càrrecs). M’agradaria que la política lingüística portés el català a tornar a ser la llengua molt majoritària del país cap al 2050, amb respecte per la comunitat castellanoparlant i amb la garantia que una nena romanesa o boliviana o xinesa o gallega, per posar uns exemples innocents, pugui aprendre a llegir i escriure també la seva llengua materna a la nostra escola. M’agradaria que les polítiques públiques evitessin la misèria d’ara de tanta gent, que garantissin la igualtat d’oportunitats i que promoguessin una forta llibertat d’empresa. M’agradaria que la Catalunya del futur fos un exemple al món, que la gent pot resistir i pot lluitar per la seva llibertat i guanyar-la pacíficament, i que fos també una esperança per al País Valencià, les Illes i l’Aragó –el país oblidat.
- Índex de les entrevistes publicades
- Explicació del projecte
- Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
- A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.