Jo, Àngels Ibáñez, #tambésócindependentista

Àngels-Ibáñez-JL-(Ajustada)Va néixer a Barcelona el 1943. Està vinculada a Sants-Montjuïc: hi viuen la seva filla i una de seves més estimades amigues! Està jubilada des de fa quatre mesos; havia treballat en el món editorial des que va acabar la carrera de Lletres, al 1965. Té quatre fills i sis néts, i ara mateix viu a Gràcia, el barri on va créixer i viure fins que es va casar. Es va educar amb les monges i en una llar conservadora, en un temps que estaven prohibits els moviments veïnals i totes les associacions i, evidentment, els partits polítics: era l’època franquista. Va entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar el que aleshores era Filosofia i Lletres, i allà va ser on va conèixer molta gent que treballava contra el franquisme, dins dels partits polítics clandestins o en els sindicats lliures contraris al SEU franquista. Feien política amb accions tan bàsiques com ensenyar a llegir a les dones que havien arribat d’altres llocs del Estat espanyol, de vegades en els camps de barraques que proliferaven per la ciutat. Aleshores, el que els semblava més important era la gent i la defensa dels seus drets, i el tema de la independència era una mica minoritari i no tenia la volada que té ara.

Quan et vas fer independentista?
Des de la Transició que he votat socialista i el projecte socialista ha estat la meva opció personal, i ho continuarà essent en el futur en el marc d’una Catalunya independent. Desgraciadament, els darrers anys s’ha vist com aquest projecte ha estat menystingut i embrutat pels mateixos polítics que l’haurien d’haver defensat. De la mateixa manera, els socialistes espanyols em van decebre profundament en el punt de la relació Catalunya-Espanya, que van tractar amb menyspreu total cap al nostre poble. Quan viatjàvem, a l’època franquista, ens feia vergonya dir que érem espanyols: ara ens passa exactament el mateix, i crec que és el sentiment que millor defineix la desafecció del molta gent. Així doncs, vaig optar per defensar la independència de Catalunya absolutament convençuda que és l’única sortida per a la nostra terra i que és impossible que l’Espanya oficial ens ofereixi cap sortida digna a les nostres necessitats ni respecti la nostra manera de veure el món. El tema de la injusta fiscalitat, tot i sent important, no ho és tant com la falta de respecte amb què som tractats. Vaig assistir a la manifestació de l’Onze de Setembre convençuda de la necessitat de col·laborar a portar a terme la independència de Catalunya, i segueixo en la mateixa línia de pensament.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…la total convicció que, si no assolim aquesta fita, no surarem con a poble ni com a país. Els nostres fills i els nostres néts han de poder viure en un país orgullós d’ell mateix, lliure i respectat, en convivència amb els veïns que nosaltres mateixos escollim com a aliats.

Què creus que passarà els propers mesos?
No sabria dir-ho, perquè és fàcil confondre la realitat amb el desig. Crec que ens costarà, però que ho aconseguirem. I en tot cas, crec que cal lluitar, que ens ho devem com a poble, independentment de quin sigui el resultat immediat d’aquesta lluita.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Voldria una Catalunya lliure, republicana, aconfessional i laica, sense exèrcit, socialista i neta d’escàndols de corrupció, és a dir, governada per una societat que hagi recobrat els ideals, pels quals tanta gent es va deixar la pell. Si som dins d’Europa, bé, però tant se val si no.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *