Jo, Albert Pont, #tambésócindependentista

Albert_Pont_FB JL (245x300)Va néixer el 1971. És vicepresident i cap del departament de Dret Internacional del Cercle Català de Negocis. És autor del llibre Delenda est Hispania –que presenta avui a la parròquia de Sant Medir, al districte–, i ara prepara un segon llibre que serà la continuació de l’anterior. És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració en l’especialització de Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona; executive MBA per La Salle Business School de la Universitat Ramon Llull; postgrau en Gestió Patrimonial de l’Institut d’Estudis Financers i en Desenvolupament Internacional per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha participat en projectes de desenvolupament internacional a l’Amèrica Llatina, especialment a l’Equador, i actualment treballa en una empresa d’assessoria financera i patrimonial.

Quan et vas fer independentista?
Sempre he estat catalanista i independentista, però era un independentisme utòpic, ho veia com un ideal quasi impossible. Calia viure el dia a dia, i durant una època de la meva vida va predominar el pragmatisme. Tot va canviar després de viure uns anys a Madrid i cursar les oposicions a la carrera diplomàtica. Les oposicions, cancel·lades el 2010 per manca de pressupost, em van posar en contacte amb les institucions de l’Estat i la gent que dirigeix els destins dels espanyols. Vaig conèixer-ne la idiosincràsia i vaig descobrir l’animadversió que ser català provocava en certs nivells de la societat. Vaig començar a ser conscient que l’Estat és el “coto privado de caza” d’algunes famílies, i que els catalans no hi som benvinguts. Mentre feia les oposicions no vaig participar gaire en el moviment independentista perquè hauria estat contraproduent, però el 2010 vaig decidir deixar enrere la meva vocació professional per dedicar-me a Catalunya.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…que el nostre és un cas de justícia històrica, i ara també de justícia social. En tenim tota la legitimitat, perquè la nostra annexió va ser il·legal i després vam estar ocupats militarment i sotmesos a una voluntat forana que només vetllava pels seus interessos. L’independentisme no és la conseqüència d’un context econòmic determinat, té una història lineal i ininterrompuda des de la nostra annexió el 1714, i ara s’evidencia més la nostra ocupació perquè som un territori sotmès a un bloqueig econòmic implacable.

Què creus que passarà els propers mesos?
Es precipitaran les coses i viurem tres fites històriques. Abans de l’estiu el Parlament de Catalunya podria proclamar la independència unilateralment. Després, a la tardor, referèndum sobre la independència, i al maig de 2014 referèndum sobre la nostra permanència a la UE. No cal més. No es pot demanar la insubmissió fiscal i alhora el compromís de les grans empreses i multinacionals. Primer cal ser un Estat, després tens sobirania fiscal; però no es pot invertir l’ordre. Tanmateix, haurem de tornar a sortir al carrer, tan multitudinàriament com l’Onze de Setembre passat; però aquesta vegada de forma indefinida i molt menys festiva, almenys fins que Espanya reconegui la nostra secessió. Cal empènyer els polítics catalans des de baix, si no volen baixar de la poltrona. No serà fàcil, perquè la maquinaria de l’Estat està en marxa i farà pressió a tots nivells. La tensió augmentarà, i la indignació també. Si els cal, faran servir la força. Però no ens ha de fer por. Cal pressionar l’Estat perquè només li quedi l’alternativa de la força. A partir d’aquí, allò que era un problema intern esdevé internacional, i encara que sembli mentida, si convé aquestes coses s’arreglen en unes hores, amb unes trucades de telèfon i uns cables diplomàtics adreçats des de tot el món a la Moncloa, la Zarzuela i altres institucions i poders fàctics de l’Estat. Hem de forçar aquesta situació. Recordem com es va resoldre l’última vegada que els militars van treure els tancs al carrer (23-F 1981). Tot el món va reaccionar en un mateix sentit, i els poders fàctics d’Espanya no van suportar la pressió. Si malgrat això falla el nostre intent, Espanya podria quedar fora de la UE per incompliment dels criteris de Copenhaguen. Fora d’això no crec que passin gaires coses més. Ho tenim guanyat.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un model on els espanyols s’hi puguin emmirallar. El fet de dotar-nos de noves estructures de l’Estat ens permetrà posar en pràctica la regeneració de les nostres institucions. Voldria una Catalunya representada en els fòrums internacionals on es prenguin decisions que ens afectin; una Catalunya compromesa amb la resta de pobles de la nació catalana; una Catalunya que trenqui amb una concepció d’Espanya i una oligarquia dominant determinades, sense negar els nostres vincles amb la resta dels pobles peninsulars. Voldria que el rebuig de molts espanyols a Catalunya es convertís en admiració i enveja perquè fem les coses com s’han de fer i perquè afrontem els reptes del futur mantenint el compromís amb els més desafavorits de la societat. Vull una Catalunya productiva, estalviadora, internacionalitzada, oberta al món, redistributiva i solidària, però per poder ser-ho cal tornar a generar excedents i administrar-los sense condicions imposades des de fora. Cal que ens governem per nosaltres mateixos, i això només s’aconsegueix amb un Estat propi.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Un comentari sobre “Jo, Albert Pont, #tambésócindependentista

  1. Albert, avui t’he vist en el debat de la primera. El teu nom i el de L’ANC sols ha sortit un cop!, malgrat que estava desitjant que el posessin d’una vegada per poder escriure’t i elogiar-te per la teva intel·ligència i saviesa. Endavant aquests catalans com tu que ens duran a la independència amb seny!!!!!! Perquè sabeu fer les coses com cal. Visca L’Albert, visca l’Estat Català i sempre mirant en davant, al futur, amb aquesta gent tan ufana i tant superba!!!! Ara és el moment, petons!!!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *