Vull aprofitar aquest espai per a desitjar una bona Diada de Sant Jordi als companys i companyes de Sants-Montjuïc per la Independència. La distància fa que no ens veiem gaire sovint, tot i que, per sort, la tecnologia fa meravelles.

Que mantinguem la cultura viva malgrat les dificultats, i que acabem amb tots els dracs que ens amenacen: el coronavirus, l’autoritarisme espanyol, la repressió, el canvi climàtic, etc. Som aquí, tossudament alçats i no marxarem! Una abraçada!

Joan Salvador

Hi havia una vegada un país en el que la gent s’estimava molt i el 23 d’abril regalaven una rosa a la parella com a prova del seu amor. També aquell mateix dia era costum regalar un llibre. No és que tothom fos molt culte (no era obligat llegir-lo) però era un costum molt arrelat. Algú pensava que arribat el cas d’haver de fer videotrucades quedaria molt bé en la prestatgeria on hi tenia els llibres dels anys anteriors. Era un país de somni, tot funcionava bé, la gent era bona, honrada i generosa, hi havia justícia, no hi havia rics ni pobres i es vivia en pau. Bé, en pau no, perquè una vegada a l’any (el 23 d’abril) hi havia dos personatges que es barallaven (no arribaven mai a fer-se sang, en tot cas només alguna petita rascada, perquè sabien que l’any vinent haurien de tornar-hi). Eren Sant Jordi i el Drac. Una vegada va venir un tal Coronavirus i va començar a matar gent del poble sense més ni més. Sant Jordi i el Drac, excepcionalment, aquell any, enlloc de barallar-se entre ells, van decidir anar junts a defensar la gent del Coronavirus i, després d’una lluita aferrissada, el van aconseguir vèncer i tothom va tornar a viure en pau. La llegenda no en dóna més detalls de l’episodi del Coronavirus. Ja tornant a la realitat, jo crec que és recomanable que, al contrari del que diu aquesta llegenda (que m’acabo d’inventar), aprofitem l’episodi del Coronavirus per replantejar-nos què hem fet malament, com ens convé viure a partir d’ara, quins aspectes hem de considerar importants i posar en valor la natura i la vida, la salut i el benestar de les persones (enlloc de l’economia i la riquesa i els privilegis d’uns pocs, com fa l’actual sistema capitalista).

Xavier Vallès

No deixeu de participar