La campanya cívica, positiva, de Yes Scotland, amb centenars d’assemblees territorials, amb sectorials semblants a les nostres, no ha parat de muntar parades informatives, conferències, mítings, debats des de l’any passat. Ens fa pensar sovint en l’Assemblea Nacional Catalana, fora de dues diferències: que fan campanya pel sí i no pas per poder votar, òbviament, i que utilitzen el porta a porta, la manera tradicional de fer campanya a molts països anglosaxons, que ara encentarem nosaltres.
Han treballat de valent. Han anat esgarrapant intenció de vot mes a mes, des del 37% del novembre de l’any passat. A l’abril ja s’acostaven al 44%, de forma que un podia intuir que aquella tendència derivaria en un referèndum molt igualat el 18 de setembre. Al juliol vam fer-nos una foto premonitòria, dient que alguna de les enquestes següents els donaria el 51%. A l’agost, Yes Scotland va afirmar que el Sí havia arribat ja al 47% –els de la campanya del No, mentrestant, es feien trampes al solitari, comptant els indecisos com a votants contraris al referèndum i insistint que mantenien uns 20 punts de diferència. Nosaltres estàvem al corrent del progrés del Sí gràcies a la informació de primera mà del compte de Twitter @IndySants.
Aquest cap de setmana totes les assemblees territorials i sectorials de la campanya Yes Scotland han organitzat parades, visites porta a porta, concerts per tot el país. Han fet el que en diuen un superdissabte. I aquest diumenge segueixen. L’ambient és d’eufòria generalitzada, amb moltíssims voluntaris mobilitzats, un missatge positiu, indecisos que opten pel sí, i amb diferents enquestes publicades, que pronostiquen un resultat ajustat, amb intenció de vot al Sí entre el 48% i el 54%. La foto és d’ahir a Glasgow, i no és pas de cap manifestació ni concentració, sinó pura efervescència espontània del moment –que la BBC, emissora de referència a Escòcia, ja gairebé no sap com tapar. Us deixem també un vídeo a Inverness, amb la gent cantant “Caledonia”, amb Dougie McLean, al carrer –pell de gallina.