El dret a no enfonsar-nos amb la incompetent Espanya

L'estelada al Prestige (foto retocada amb Photoshop)

L’estelada al Prestige (foto retocada amb Photoshop)

Ara que es veu que la Guàrdia Civil es dedica a multar vaixells per dur l’estelada en comptes de fer la seva feina de vigilància costanera, recordarem que el dimecres 13 de novembre de 2002 va començar una de les catàstrofes ecològiques més greus de les darreres dècades, l’enfonsament del Prestige. Mariano Rajoy, que havia estat ministre de l’Interior amb José María Aznar durant 16 mesos, fins al juliol d’aquell any, era en el moment de l’accident ministre de Presidència i portaveu del Govern espanyol. Va fer-se càrrec d’aquella crisi, que és memorable per tres raons:

  1. El Prestige, irònicament, marca l’enfonsament internacional del prestigi de la “marca España”, per la pèssima gestió d’aquella crisi. No se n’ha acabat de recuperar mai, si bé la marca no ha arribat tampoc d’un sol cop al descrèdit actual: ha anat acumulant cantada rere cantada.
  2. La contaminació marina de les costes gallegues va generar un moviment de solidaritat espontània de caràcter popular, de gran eficàcia davant la paràlisi governamental i d’una generositat exemplar, un primer empoderament de la gent que continuaria poc després en les gegantines protestes contra la guerra d’Iraq, al març de 2003. Encara recordem la plataforma Nunca Máis.
  3. Va mostrar-nos com era Mariano Rajoy –un home que en un altre país hauria hagut d’abandonar la primera línia política fa temps.

Fixem-nos en el tercer punt, perquè entendrem moltes coses. El Govern espanyol no va saber què fer en cap moment. Les decisions es van improvisar, sense consultar cap expert, ignorant fins i tot la recomanació d’una empresa especialitzada i de referència a tot el món de portar el Prestige a un port segur. Van optar per no afrontar el problema sinó allunyar-lo: van anar remolcant el petrolier uns quants dies en direcció al sud, cap a aigües portugueses –fins que l’OTAN els va dir que prou, per cert. Abans del desastre definitiu, van celebrar amb declaracions oficials que havien solucionat el problema, i van atacar de pas l’oposició pel fet de criticar-los. Amb les costes plenes de fuel, van llevar importància al vessament, van mentir tant com els va convenir i van practicar de forma persistent l’estratègia de la confusió.

Què va aprendre Rajoy del cas Prestige? No-res, si pensem en la seva mesquina actitud davant dels atemptats de l’11 de març de 2004 a Madrid. No-res, si pensem en el nostre referèndum d’autodeterminació. Rajoy no serà capaç de fer res, no intentarà cap darrer gest aquest dimecres, i votarem el 9 de novembre. L’estelada que salvaguardem del Prestige ens recorda l’enfonsament de la “marca España”, alerta de la incompetència de l’actual president espanyol i augura que, potser, la bona gent que hi ha a Espanya seran també capaços de reaccionar finalment davant de la mentida oficial i construir un país millor gràcies a la independència de Catalunya.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>