Dimecres documentals (8 de juny)

les_fosses_del_silenci_2Les fosses del silenci (2a part)

Producció: TVC (30 minuts)
Direcció: Montse Armengou i Ricard Belis
Any d’emissió: 2005
Durada: 55 minuts (2a part)
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
El règim franquista va justificar la repressió durant la guerra i durant la dictadura com a resposta als abusos d'”els rojos”. Però, ja des de l’endemà de les eleccions del febrer del 36, els militars colpistes conspiren per fer canviar per la força el resultat de les urnes. La violència planificada d’antuvi no es limita al cop d’estat, és una autèntica estratègia del terror que els permetria eliminar qualsevol “semilla republicana”.

Segons els estudis més recents, mentre que l’anomenada violència revolucionària acostumava a ser producte d’avalots populars, els nacionals l’havien planificada. Mentre que el govern de la República va intentar mantenir el control sobre els elements més extremistes, els generals revoltats com Yagüe, Mola, Queipo o el mateix Franco llançaven consignes per escampar una dura repressió. Repressió que s’aplicava no només sobre membres de l’exèrcit enemic, sinó sobre civils, homes, dones, vells i joves. Milers de persones van ser afusellades sense judici, tretes de casa seva i “paseadas”, és a dir assassinades en qualsevol cuneta o a la tàpia d’un cementiri.

Són els desapareguts del franquisme, persones que no tenen cap certificat de defunció i que les seves famílies fa més de 70 anys que els busquen. La primera part del reportatge se centra en la repressió que van patir moltes poblacions d’Andalusia i d’Extremadura, que no van tenir temps d’oposar resistència a l’entrada dels nacionals. La tristament famosa matança de Badajoz, on milers d’opositors van ser assassinats a la plaça de toros. L’anomenat terror calent d’assassinats a les cunetes i “passejos”. Passats els primers mesos de guerra, es porta a terme una repressió més legal. Se succeeixen els judicis sumaríssims, sense cap garantia legal. Les víctimes passen de ser “desapareguts” a ajusticiats.

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *