Avui, 10 d’octubre, presentació a Sants de la sectorial de Treballadors i Treballadores per la Independència

L’Assemblea Sectorial de Treballadors i Treballadores per la Independència forma part de l’Assemblea Nacional Catalana i participa, juntament amb els sindicats i les organitzacions cíviques, en la lluita per la defensa dels drets de la classe treballadora.

Us convidem a assistir-hi, aquest dijous 10 d’octubre, a les 19.15 h, a la sala de conferència de Cotxeres (carrer de Sants, 79).

Manifest de la Sectorial de Treballadors i Treballadores per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana

Treball i país

1.- L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Les treballadores i els treballadors catalans som objecte d’una de la més dures ofensives de les darreres dècades, contra tots els nostres drets polítics, econòmics, socials i nacionals.

D’una part, les imposicions antidemocràtiques i neoliberals, dictades pels mercats financers, pels especuladors, i orquestrades pels poders de la Unió Europea (UE), amb polítiques d’extrema austeritat i duresa que miren de solucionar la crisi, que ells mateixos han creat, en el seu únic profit i a costa dels drets de les classes treballadores i populars.

D’altra, la insistència recentralitzadora, autoritària i profundament anticatalana del govern corrupte del PP de l’esperpèntica monarquia borbònica espanyola; la política d’intensificació de l’espoli (robatori) fiscal i de l’ofec pressupostari, i també la continuada ofensiva contra la llengua i cultura catalanes.

Tot plegat, fa més que evident la crisi total de l’actual marc constitucional i la consegüent obsolescència del seu model autonòmic. S’estén, imparable, el convenciment generalitzat de la putrefacció, la decrepitud i la perillositat de l’actual poder institucional que ens domina.

El poder central no ha canviat de mans ni de criteris durant els darrers segles. Està en mans de la mateixa oligarquia financera i terratinent de sempre, que acampa a Madrid, que es serveix d’un sistema bipartidista, amb polítics als que manega segons la seva conveniència i, als que compra amb sobres farcits de corrupció, mentre lliguen als partits amb préstecs que mai retornen. En aquest ambient floreix el odi a Catalunya conreat per intel·lectuals de cort, periodistes d’encàrrec, espies del CNI i altres bufons.

Aquest poder no tan sols ataca, tal com ja hem dit, els nostres drets socials, personals i col·lectius, la nostra llengua i cultura, i menysprea els nostres minsos instruments d’autogovern, sinó que a més, ara sembla que vol anorrear-nos definitivament des de tots els punts de vista, polític, social, econòmic i nacional.

Davant d’aquesta conjuntura, i davant les ambigüitats i de la deriva de classe de l’actual govern de la Generalitat que, al redistribuir la despesa sols pensa en retallar als mes dèbils, mentre s’absté de incrementar el esforç contributiu als mes rics, (coincidint en això en la política imposada per la troica de la UE, en la del govern de Madrid i també en la que defensen alguns sectors influents de la pròpia burgesia catalana), l’opció més raonable i més encertada per part de la classe treballadora catalana, és la de plantar cara…

2.- CAL QUE PLANTEM CARA …

Hem d’ajuntar forces per a frenar aquest retrocés constant. Hem d’enfortir, des de la base, les nostres organitzacions sindicals, socials i cíviques. Millorant-ne la seva coordinació i eficàcia, a través de la conscienciació, l’autoorganització i la mobilització continuada.

Una mobilització que hem de poder sumar i articular en tot l’actual moviment ciutadà català, democràtic, social, pacífic i unitari, pel dret a decidir i per la independència. Un moviment basat en la nostra voluntat de trencar democràticament amb l’actual estat de coses. Es a dir, un moviment de intensa transformació democràtica de la societat, per les llibertats nacionals de Catalunya, per la constitució d’un estat social i de dret per la nostra nació catalana.

Hem d’assolir la capacitat d’incidir i d’intervenir democràticament en, i amb, les institucions més properes, des dels Consells Municipals al Parlament; per tant, d’impulsar democràticament des d’aquestes institucions mesures de xoc contra la crisi que ens imposen, de reequilibri fiscal, de justícia social i, en general mesures que potenciïn de resistència i d’autodefensa social i cívica.
La capacitat, en definitiva, de garantir l’exercici, quan abans millor, del nostre dret a decidir com a poble, i també com a classe treballadora.

3.- LA SECTORIAL ASSUMEIX…

En aquest sentit la sectorial “treballadores i treballadors per la independència” de l’ANC, assumim, comprometent-nos en la seva lluita, les principals reivindicacions i objectius dels actuals moviments sindicals, socials i cívics de la classe treballadora i del nostre poble:

Per a disposar d’una Renda Garantida Ciutadana per a cobrir els mínims vitals del nombre creixent de persones abocades a la pobresa i la misèria.
Per a la suspensió dels desnonaments; la dació en pagament retroactiu; i la intervenció dels habitatges buits en poder dels bancs per a garantir el dret d’habitatge (lloguer social).
Per acabar amb, i revertir, les retallades i la privatització de bens i empreses del sector públic. Per la potenciació d’aquests sectors i dels serveis públics a la ciutadania.
Per una fiscalitat veritablement progressiva; per la lluita decidida contra el frau fiscal i la corrupció.
Per l’auditoria del deute i el consegüent impagament del deute il·legítim; per la insubmissió fiscal de les institucions municipals i autonòmiques, contra l’espoli i l’ofec pressupostari de l’estat.
Per la creació d’una banca pública i la potenciació d’entitats socials i ètiques de crèdit, de cara al foment de l’activitat productiva sostenible al servei del poble, dels d’autònoms, cooperatives i PiMEs.,en sectors bàsics (agrari-ramader-forestal, medi natural i turisme, indústria lleugera…).
Pel control de la banca privada i la lluita contra l’especulació i corrupció financeres.
Pel control de l’activitat de les grans empreses d’interès estratègic (energia, transports…).
Pel desenvolupament d’una economia ecològica i sostenible, el respecte a la natura i la planificació dels usos del sol.
Per la suspensió de l’aplicació de les mesures de l’anomenada “reforma laboral”. Hem d’aconseguir que des de les administracions locals, regionals i autonòmiques, s’obrin línies públiques d’intervenció, arbitratge i control de l’activitat econòmica i empresarial (en concret, EROs, concursos de creditors, deslocalitzacions, etc…). En el mateix sentit cal defensar la vigència de la negociació col·lectiva i la continuïtat i renegociació dels convenis col·lectius.
Salaris i pensions dignes.
Contra els acomiadaments i per la reducció de la jornada laboral i repartiment del treball, inclòs el treball domèstic i de cura no remunerat, posant al servei de les persones els avenços de la tècnica.
Drets de ciutadania per a tothom i lliure accés a la sanitat, la educació i la cultura.
Democràcia participativa, transparència i control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic.
Pel ple reconeixement i, articulació efectiva, del dret a decidir.

4.- EL DRET A DECIDIR, EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ

Perquè, com a poble, de sempre hem assumit i defensat que som subjecte polític i jurídic per a l’exercici del dret de decidir, el dret d’autodeterminació.
Perquè per a nosaltres, com a classe treballadora, decidir no és un tema exclusiu de legitimitat històrica, i molt menys un tema allunyat de la realitat. El dret a decidir és, per damunt de tot, un acte democràtic de voluntat política col·lectiva.

Decidir és exercir de manera efectiva el dret de determinar, lluitar i construir l’autogovern català que necessitem per a garantir la llibertat i per a mantenir els drets socials i democràtics fonamentals per a tothom.

És per tot plegat que “treballadores i treballadors per la independència” lluitarem perquè es convoqui una propera consulta, referèndum o plebiscit vinculant, on se’ns pregunti si volem la independència de Catalunya obrin-se així, el procés constituent autogovern català.

És per això mateix que, també, demanarem el vot a favor d’aquest procés que necessitem per a garantir la llibertat i per a mantenir i ampliar els drets socials i democràtics fonamentals per a tothom.

5.- EL PROCÉS CONSTITUENT

El resultat positiu a la consulta ha d’implicar la convocatòria del procés constituent català, plenament democràtic i participatiu.
En aquest procés “treballadores/dors per la independència” defensarem:

El ple autogovern, d’acord amb les nostres necessitats socials i nacionals, com a estat català, de dret, republicà, democràtic i social, plenament sobirà, és a dir, lliure d’imposicions alienes per damunt de la voluntat del nostre poble.
L’autogovern sempre obert a la unió voluntària de la resta dels anomenats Països Catalans, que tenen un llegat comú d’arrel històrica com són la llengua, la cultura, el dret, i també altres condicionants de caire geogràfic, econòmic i social.
Un estat català, obert també a la lliure i solidària relació amb la resta de pobles del món, i en especial amb els pobles del nostre àmbit més proper mediterrani i europeu.

En definitiva, una república catalana, lliure, democràtica, laica, social i federativa:

Democràtica, perquè s’ha de basar en els valors republicans de les llibertats, la igualtat de drets, la laïcitat i la divisió de poders. Basada també en la supremacia del comú públic, emanat de la voluntat popular, lliure d’imposicions alienes per damunt de la voluntat del nostre poble. exercida alhora, directament (democràcia participativa) i amb la lliure elecció i revocació de càrrecs i representants (democràcia representativa).
Social, perquè restarà compromesa amb els drets socials bàsics (treball, habitatge, seguretat social, salut, educació i cultura). Compromesa també amb l’economia productiva, social i cooperativa, el sector públic, la sostenibilitat i el respecte al medi natural.
Federativa, perquè compromesos amb el nostre llegat català, comú i divers, històric, cultural i lingüístic es basarà en l’autonomia comunal, regional o de país i en la construcció nacional a través de la mancomunitat i la lliure unió o federació.

6. PER TANT, CRIDEM

A la participació afirmativa en una futura (i esperem que molt propera) consulta, referèndum o plebiscit, entenent que serà, per damunt de tot, l’afirmació d’un procés constituent, obert a tota la ciutadania.
Al compromís per a construir, entre tots i totes, el nostre país, un nou país d’Europa.
A avançar capa un procés constituent, participatiu i combatiu, basat en la mobilització i l’autoorganització populars i en la resistència cívica, per garantir la consecució dels nostres objectius de llibertat, en el dur enfrontament amb els poders fàctics, econòmics i polítics enemics de la nostre nació.

Catalunya, juny de 2013

DECIDIR ÉS CONSTRUIR, ENTRE TOTS I TOTES, EL NOSTRE NOU PAÍS

Trobaràs l’Assemblea Sectorial de Treballadors i Treballadores a: