Text presentat per l’equip de Coordinació de SMxI al primer punt de l’assemblea de Sants-Montjuïc per la Independència del 7 de febrer de 2013.
La declaració de sobirania aprovada pel Parlament el 23 de gener és un pas més del nostre full de ruta. Hauríem preferit que els partits sobiranistes fessin pinya i no hi hagués hagut dubtes ni abstencions. Però ho acceptem com una expressió de la pluralitat de la nostra societat, i no ens preocupa perquè sabem que anirem sumant al llarg del camí. La gent de les territorials i les sectorials de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), més enllà de les nostres diferents postures personals, fem l’exercici de prioritzar l’avanç cap a la independència, cercant els punts que uneixen tots els corrents que portaran Catalunya cap a l’Estat propi.
El procés va més ràpid del que molta gent ens vol fer creure. A Bretanya, fa poc que es va ajornar la publicació d’una revista que afirmava que el 18% dels bretons volen la independència. El 18% és una xifra que a França ja li fa molta por. Doncs bé, a l’Hospitalet, el 25% de la població es declara sobiranista, i això que tot just comencem a treballar-hi. Els companys de la territorial de l’Hospitalet se sorprenen de l’interès que generen les seves paradetes informatives i de com va creixent ràpidament el nombre d’adherits. Un altre indici de la rapidesa del procés és la bona feina de l’Associació de Municipis per la Independència, que treballa al costat de l’Assemblea Nacional per anar cobrint el territori de municipis adherits. A hores d’ara, 646 dels 947 municipis i 34 dels 41 consells comarcals ja en formen part.
El procés cap a la sobirania és ràpid, però no ens ho posaran fàcil, i el context actual és preocupant. No només hem de dialogar amb una Espanya-Castella on, des de les dretes fins a les esquerres, no veuen gens clar el que ells en diuen “desmembrament d’Espanya”, sinó que cada dia es posa més en evidència el dèficit democràtic. La preocupació i el patiment social que està generant la crisi han deixat pas a la indignació davant la corrupció que esclata pertot arreu. És una combinació molt perillosa, una crisi econòmica que afecta les classes populars i un sistema polític que no les defensa.
Les exhibicions i les denúncies de la corrupció dels representats polítics, no queda clar qui les genera i què és el que es busca, i de moment tenen el doble resultat de desmoralitzar la gent, fer perdre la confiança en el sistema polític i generar indignació. I la indignació, mal conduïda, amb el nord perdut, pot portar per camins molt foscos. El còctel és molt perillós, perquè l’alternativa o la solució a aquest sistema corrupte pot ser anar més enrere que abans. No hem de ser alarmistes, però hem de tenir el coratge de ser conscients que hi ha detalls preocupants, com la tornada al lerrouxisme en el discurs perillosíssim de Ciutadans o alguns grups d’indignats del 15M poc sensibles a la realitat del país, que fa sospitar un intent d’articular la protesta social a partir d’un anticatalanisme mal amagat.
Nosaltres, des de l’ANC, tenim una doble feina: no només ens toca defensar la independència, sinó també la democràcia. Un sistema imperfecte, però el millor que tenim, de moment. Un sistema que podem millorar, però que hem de salvar perquè, l’alternativa, ja sabem quina és. Aquesta mena de retorn als anys trenta del segle passat en el context i en els discursos ens preocupa. Anem alerta a no repetir la història. Això vol dir que, des de les territorials de l’ANC –almenys des de la nostra ho tenim clar– hem d’ajuntar a l’esforç per portar a la gent del carrer la il·lusió per l’alternativa independentista, la defensa de la democràcia i la fe en les persones. Hem de millorar moltes coses, i necessitem tenir la confiança que entre tots ho podrem aconseguir, implicant-nos a fons en la construcció d’un nou estat més just, més transparent, més solidari. Com va dir la Carme Forcadell, els drets nacionals i els socials són inseparables, i la nostra classe política ha de notar el nostre alè al clatell, empenyent-los i vigilant que no es desviïn de la ruta que va marcar el poble l’Onze de Setembre.