Cristians per la Independència, el 26 d’abril, al Centre Catòlic de Sants

Cristians per la Independència, 26 d'abrilCristians per la Independència, assemblea sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana, presenta una conferència organitzada per la parròquia de Santa Maria de Sants  i per Sants-Montjuïc per la Independència. L’acte tindrà lloc a la seu del Centre Catòlic de Sants. El clourà Poble que canta, sota la direcció de Jordi Llobet, amb la participació de cantaires de les corals Estel, Floresta i Sant Medir.

  • Títol: Església, autodeterminació i independència
  • Ponents: Concepció Huerta i Arnau Figueras
  • Lloc: Centre Catòlic de Sants, c. Antoni de Capmany 72-76
  • Dia: dissabte 26 d’abril
  • Hora: 17.30 h

Crònica de l’acte

Aquesta tarda, hem organitzat amb la parròquia de Santa Maria de Sants una conferència de l’assemblea sectorial Cristians per la Independència (ANC), a la seu del Centre Catòlic de Sants, amb el títol “Església, autodeterminació i independència”. Els ponents han estat Concepció Huerta i Arnau Figueras, de Cristians per la Independència, presentats per M. Carme Planas, en nom de Sants-Montjuïc per la Independència.

M. Carme Planas ha recordat els antecedents de l’Assemblea Nacional Catalana als carrers, impulsant les consultes per la independència –l’assemblea territorial de Sants va néixer de la consulta del 10A, a Barcelona, de la qual s’han commemorat fa poc 3 anys. Ha explicat també el contacte constant per informar a tothom, per arribar a totes les entitats i a les esglésies, una tasca que dóna resultats com l’acte conjunt d’avui.

La presentació de Planas ha acabat amb el record de Tito Vilanova, un exemple d’integritat i de defensa del país. Concepció Huerta ha començat la seva exposició recordant també mossèn Antoni Maria Oriol Tataret, mort la diada de Sant Jordi, un sacerdot compromès amb l’Esglèsia i amb Catalunya.

Concepció Huerta i Arnau Figueras han exposat un discurs molt travat, partint de la constatació que els últims anys han anat en augment dues mancances importants: l’una, la social, per la crisi econòmica; l’altra, la de poder, per la necessitat de decidir el futur nacional. I han respost que la millora social només serà possible si el poble català decideix, tot sol, el.seu futur.

Davant de les veus de l’episcopat espanyol que critiquen la implicació dels catòlics en la independència, han mantingut que ser independentista no tensiona pas les creences religioses i, en canvi, reafirma la tasca social. Hi ha una manera cristiana de viure la política, la família, les relacions i la pertinença a entitats com l’Assemblea, consideren els Cristians per la Independència. La doctrina social de l’Església, de fet, també estudia el vincle nacional, i apel·la a la responsabilitat.

Pius XI, alertant sobre diferents tipus de nacionalisme, ja havia valorat que n’hi ha un de moderat, temperat, virtuós i no excloent. Creure que els drets individuals es perden en la dimensió de la col·lectivitat és un contrasentit. Joan Pau II, en discurs davant les Nacions Unides, ja va cridar l’atenció que els drets de les nacions no tenen regulació –i segueix sent urgent regular-los, perquè els drets de les nacions són els drets individuals transportats a la col·lectivitat. I aquests drets comencen pel dret a la mateixa existència –la globalització, amb els seus beneficis, no ha de permetre que es dilueixin els pobles i les cultures.

En al·lusió a l’ús dogmàtic de la constitució espanyola, la sectorial de Cristians objecta que és la norma jurídica la que ha de respondre a l’ètica i a la moral de la persona. Hi ha uns drets, com els Drets Humans, que són anteriors a la raó d’Estat. Per tant, defensar el nostre poble no només no és immoral, com s’ha dit, sinó que és un deure. Per això, el Vaticà serà dels primers a reconèixer l’Estat català independent quan hagi completat aquest procés, com ja va anunciar l’abat de Montserrat a final de gener –històricament, el Vaticà ha estat sovint el primer estat a trencar l’status quo mundial, com va succeir amb la visita del papa Joan Pau II a Polònia el 1979, la primera espurna de la revolta democràtica a l’Europa de l’Est, que va culminar al cap de 10 anys amb la caiguda del Mur de Berlín, un 9 de Novembre, ara farà 25 anys.

Cristians per la Independència va sorgir per afirmar que ser independentista no és un pecat. En 300 anys, Espanya ha tingut prop de 10 constitucions, i cap no ha fet que Catalunya s’hi sentís integrada. Apel·lar a la guerra civil per oposar-se a la nostra llibertat és indigne d’un cardenal. Volem la independència –tergiversar la història, dient que Catalunya sempre ha format part d’Espanya, és considerar-nos esclaus.

M. Carme Planas ha donat pas a la part final de l’acte cridant a participar en el moviment per la independència i a penjar l’estelada al balcó: “Tothom. Sense por!”. A continuació, ha actuat la coral Poble que Canta amb cantaires de les corals Estel, Floresta i Sant Medir, a les quals s’ha unit el públic del teatre per cantar el “Virolai” i, en homenatge als Països Catalans, “La Balenguera”, amb un record als manifestants de València. L’actuació ha acabat amb el “Cant de la Senyera”, crits d’independència i “Els Segadors”.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *