(Text presentat per l’equip de Coordinació
de SMxI al primer punt de l’Assemblea
de Sants-Montjuïc per la Independència
del 10 de gener de 2013.)
No som analistes politics, però hem cregut convenient recordar breument en quin moment ens trobem.
- Diríem que, quant al procés cap a la independència, i després de les eleccions del 25 de novembre, hem iniciat el full de ruta cap a l’estat propi. I com si seguíssim un guió, hem entrat en la fase final que deia Gandi: ara ens estan atacant.
- D’altra banda, i com sabem molt bé, tenim de teló de fons el que sembla un imparable procés de descomposició de l’estat del benestar.
Tot això, emmarcat en un context polític que des del punt de vista democràtic, i per dir-ho finament, podria ser molt millorable.
Davant d’aquestes circumstàncies, hem de respirar a fons, agafar forces i fer pinya per enfrontar-nos als mesos que ens esperen.
Hem de pensar que:
- Des d’Espanya-Castella estan fent servir el joc brut i les mentides per combatre’ns. Intentaran tots els mitjans que puguin per parar el procés.
- A casa nostra, tenim brutícia amagada sota les alfombres. Temes per resoldre. Cas Millet, cas Pallerols… Els peatges, la privatització de les aigues del Ter, i el de més actualitat, l’AVE, que s’inaugura tard i malament. Ara sembla que ens hagin regalat alguna cosa i hem oblidat que moltes plataformes populars de tot el territori van denunciar que el projecte del Tren d’Alta Velocitat era insostenible. A Sants, les obres de l’AVE ens han deixat la zona de Badal destrossada.
Calen nous aires i una nova manera de fer política. Una altra Catalunya és possible, i la podem fer possible si la gent del poble ens hi impliquem. No només en el procés cap a la independència, sinó també en l’establiment de les regles de joc democràtiques de la nostra futura constitució. Tenim un full en blanc per escriure, i aquesta oportunitat l’hem d’aprofitar.
Estem per la transversalitat i per la unitat en l’objectiu indepedència, però també ens agradaria un país on no augmentessin les desigualtats socials, un model de societat més amable i més just.
El procés no serà senzill, haurem de vèncer dificultats.
Però tenim la gran força que ens dóna saber que tenim la raó, i la il.lusió de poder aconseguir-ho.
Ara que hem iniciat aquest camí, ja no hi ha marxa enrere. Si perdem, ens anul.laran i possiblement no veurem la independència nosaltres, ni els nostres fills ni els nostres néts.
Les assemblees territorials i sectorials de l’ANC són una gran eina per cohesionar el poble de Catalunya durant aquesta etapa, una gran xarxa teixida per la societat civil on tothom té algun paper. Tothom pot aportar el que sap fer, una mica del seu temps, la seva experiència. Tenim molta feina.
Al Parlament hi ha per primer cop majoria sobiranista. Malgrat el que vulguin fer creure alguns, els vots de les catalanes i els catalans no estan teledirigits per Artur Mas. El poble de Catalunya, afortunadament, vota i decideix anar (o no) a les manifestacions amb tota llibertat.
Com a territorial de l’ANC, intentem mirar el que està passant al Parlament amb generositat i confiança. Haguéssim preferit la unitat entre partits a l’hora d’anar a votar, però la realitat va ser una altra. Ara, continuarem demanant als partits unitat d’acció. Que per sobre de diferències de programes, posin per davant assolir l’estat propi. En això serem, com diu la Carme Forcadell, la veu de la consciència dels partits, notaran el nostre alè al clatell. Els vigilarem.
A final de gener el Parlament farà la declaració de sobirania. Haurem d’estar-hi molt a prop.
Com a SMxI, recollim els principis i els objectius que compartim totes les assemblees de l’ANC: ampliar la base social independentista perquè a la construcció de la Catalunya independent hi participi el màxim de gent possible. Els nostres arguments volem que siguin sempre en positiu: unitat davant dels qui ens volen desunits, sumar en lloc de dividir, la inclusiò en lloc de l’exclusió. Per això tenim un grup de treball dedicat a apropar-se a la immigració del districte. Per això tenim una altra línia de treball que potencia la unitat d’acció entre els partits que tenen presència al nostre barri que estan clarament pel dret a decidir.
Sabem que sortint al carrer i parlant amb els nostres veïns i les nostres veïnes fem que canviïn algunes opinions. Les paradetes al carrer i les xerrades serveixen per combatre la por i per fer obrir els ulls a moltes persones. Tenim molta feina a fer: tot i que Sants està ple d’estelades, hem de ser conscients que en alguns dels nostres barris hi ha molt pocs vots sobiranistes. Hem de convèncer per poder vèncer.