Arrel del plenari del 18 de febrer

LA CRISI DE L’ASSEMBLEA. FEBRER DE 2023

  1. Dissortadament, els socis de l’ANC i, fins i tot, els equips de coordinació de les Assemblees de Base ens hem assabentat de les novetats, bones o dolentes, a través dels mitjans de comunicació.  Això no és nou: fa molts anys que dura.
  2. Des dels inicis, l’ANC ha hagut de superar crisis, algunes de molt importants. És lògic en una entitat molt gran, que té una gran capacitat d’influència en el món de l’independentisme, i que el formen persones molt sensibilitzades políticament. Per tant, tranquil·litat. No ens ve de nou.
  3. Alguns s’esquincen les vestidures, molts de bona fe, veient la crisi de l’Assemblea. Com si fos possible que aquesta entitat pugui restar al marge de la crispació, inoperància, caïnisme i acomodació dels aparells polítics i de les nostres poc respectades institucions. L’Assemblea no pot ser el pal de paller de l’independentisme si no hi ha paller, perquè la palla està massa escampada.
  4. I tinguem-ho clar: hi ha molts partits que sempre han mirat de colonitzar i controlar l’Assemblea: és una eina massa valuosa per deixar-la volar lliure. La volen per mobilitzar la gent, i ells recollir-ne els fruits de l’independentisme en les eleccions. Però cada vegada més hi ha amplis sectors abstencionistes i que se senten políticament orfes.
  5. Vist des de fora, i des de la nostra posició de promotors de la Llista Cívica, ens sembla que aquesta n’és la causa principal. El grup del sector crític, “Indesinenter”, afirma que aquest tema no és el problema, sinó una forma poc democràtica de funcionar de la cúpula de l’entitat, Presidència i Consell Permanent. El sector oficial afirmen que els altres practiquen l’obstruccionisme, volent evitar el debat sobre el tema. Des de fora, i no sabent-ne cap detall, ens és impossible fer-ne una valoració. Uns i altres, que ens ho expliquin.
  6. De totes maneres, és simptomàtic que el debat sobre la Llista Cívica ho hagi desencadenat tot. Si es creu que aquest tema no n’és el detonant, per què no es va fer un grup de treball ampli, on s’hi reflecteixin les possibles visions diferents sobre la qüestió, els avantatges i inconvenients cara al País i a la mateixa entitat?
  7. En qualsevol cas, aquesta iniciativa, evidentment, pot ser disruptiva respecte al que ha vingut fent l’ANC. Però ens hem de plantejar si no cal provar nous camins si els que hem transitat aquests darrers 5 anys no ens han permès avançar en el procés d’alliberament de la Nació. Tenim clar, però, que tota l’estratègia no es pot reduir a promoure una llista electoral. Hi han d’haver moltes altres campanyes i accions que es reforcin les unes a les altres.
  8. Volem fer una crida a la calma, a la serenitat. Però en tot cas, el que no es pot fer des del Secretariat Nacional, d’un i d’altre sector, és pretendre que les bases no discutim sobre la Llista Cívica i altres temes que s’escaiguin. Hem de promoure el debat, l’intercanvi d’idees, d’opinions, fer-ne una valoració. Escoltar uns i altres, escoltant-nos entre nosaltres. I, arribat el moment, sotmetre-ho a una votació. Com diu el Full de Ruta. Això és una Assemblea. O li canviem el nom?

El passat 8 de febrer es va publicar l’article “Llista Cívica? Parlem-ne”.  Per accedir-hi, fes clic aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *