Quan el 17 de juny de 2011 es va fer la presentació formal Sants-Montjuïc per la Independència (SMxI) en un acte a les Cotxeres de Sants, els veïns i veïnes dels barris ens vam carregar d’energia i il·lusió en veure que amb molta empenta es començava a fer el camí per assolir que el País esdevingués independent.
Aquell nucli de persones que van impulsar la iniciativa, va saber comunicar i transmetre la importància del canvi que s’anhelava de tal manera que, en poc temps, el nombre de persones que comparteixen aquest ideal anava creixent fins que ha arribat a les prop de 2.000 persones (entre membres de ple dret i simpatitzants) que compartim aquest ideal tan nostre de País que esdevingui just, acollidor i integrador.
És aquest valor, el nombre de persones vinculades a l’entitat amb la seva dedicació, és el que ha fet que SMxI tingui un prestigi i reconeixement prou merescut, en part per la consciència i capacitat de reacció que ha canalitzat davant de les situacions injustes i desigualtats que s’han viscut a cada moment com, també, per la seva implicació i participació tots els actes de denúncia i reivindicació que s’han anat convocant.
També deu aquest prestigi al seu esperit organitzador i creatiu davant les grans i massives celebracions hagudes ja fossin amb motiu de les Diades Nacionals o per a qualsevol altre tipus d’esdeveniment (consultes, referèndum…) i altres tipus de celebració (festa major, Sant Jordi…).
Durant deu anys han passat moltes coses importants, de les quals tots ens vanagloriem, com són les que acabem de fer implícites, però també hem viscut situacions, diguem-ho suaument, desafortunades. Segur que tots tenim alguna imatge que desitjaríem esborrar de la nostra memòria per no repetir-la mai més.
Com no pot ser d’una altra manera, la nostra lluita pacífica (no-violenta) ha passat per tota mena de moments. Ha tingut moments molt brillants i actius, però també hi ha tingut d’altres més passius i poc motivadors. Aquests moments, diguem-ne poc eufòrics, que ens han fet dubtar sobre la nostra capacitat de forçar els partits polítics i el Govern de la Generalitat a anar més enllà del que ells aspiraven, SMxI sempre ha sabut trobar com superar i engrescar el veïnat responent activament a totes les convocatòries i manifestacions promogudes intentant mantenir un llindar d’optimisme i esperança desitjable perquè estem convençuts que el País i la seva gent s’ho mereix.
Quan va començar aquest viatge, ara fa deu anys, teníem moltes il·lusions d’aconseguir la nostra Ítaca i potser creiem que seria molt fàcil i que el reconeixement internacional ens ajudaria. La realitat política tots la coneixem prou bé i per això no incidirem amb més reflexions al respecte. 
Però, tampoc volem acabar aquest article amb una estranya sensació de fracàs. La Independència de Catalunya és possible, és viable i, per damunt de tot, és desitjable perquè és un sentiment compartit per la majoria de la ciutadania i sols cal una qüestió, ser perseverants, ja que, en el fons, sols és qüestió de temps, perquè tard o d’hora, la República Catalana acabarà esdevenint una realitat.
Visca Sants-Montjuïc!!!