Un altre país és possible:

• Un País en el qual la banca no ens extorsioni, ni vulgui dirigir el nostre vot, ni enredi la gent gran, ni cobri comissions per respirar, ni que haguem de rescatar la seva avarícia amb els nostres diners.
• Un País on els grans empresaris no juguin amb daus trucats, que els garanteixen els guanys i repercuteixen els seus fracassos entre la població, i on no ens puguin atemorir sobre el sentit del nostre vot.
• Un País on les més altes institucions que haurien de fer d’àrbitres, tribunal constitucional, tribunal suprem, junta electoral, etc. no estiguin venuts descaradament a qui els omple la menjadora.
• Un País on el govern no governi contra els seus ciutadans, que amb els seus recursos als tribunals, els seus pressupostos sectaris, l’incompliment de la pròpia legislació, el repartiment de les despeses en projectes faraònics inútils no impedeixin assolir un mínim de benestar social.
• Un País on els partits polítics no siguin ecosistemes on triomfa el més mediocre, inútil, incult, trepa i mafiós, sinó entesos com a agrupacions de ciutadans al servei del bé comú, amb funcionament transparent, on el poder de decisió vingui de la base, amb càrrecs limitats temporalment.
• Un País que ja anem fent…

Article en tres actes. Continuarà dimecres i dijous!