El 26 de maig vam caminar cap a la independència. Vam sortir de la plaça d’Espanya –una denominació que té els dies comptats– per anar fins a la Marina, als jardins de Can Farrero, on hi va haver un acte festiu i intervencions de Pere Baltà, Lluís Cabrera i Carme Forcadell, en representació de la Fundació Paco Candel, Els Altres Andalusos i l’Assemblea Nacional Catalana.
Entre els al·licients de la jornada, hi va destacar una pancarta mosaic de 13 m d’amplada, composta de 484 peces quadrades de color vermell i un accent, que conformaven la paraula Independència. Feia goig escriure unes paraules amb retolador al teu quadrat i enganxar-lo, menut, un simple punt d’una de les lletres del llarg rectangle blanc. El simbolisme era obvi: la unitat i la contribució de tothom ens proporcionaran la independència. I a la vegada cadascú es manifestava individualment, de forma que no hi havia dos missatges iguals, encara que hi hagués algunes reivindicacions constants:
- Independència ja!
- Tenim pressa, ja hem esperat prou!
- Som un poble inassimilable!
- Catalunya lliure!
I l’accent? El vam reservar a Carme Forcadell:
Tots junts, l’accent de Carme Forcadell a Caminem cap a la independència. Foto: Josep-Lluís González
Carme Forcadell amb la peça vermella que ha fet d’accent de la gran pancarta mosaic amb la paraula Independència. Foto: Josep-Lluís González
Junts fins a la victòria final
Junts podem
Junts ho aconseguirem
I encara un vídeo, preparat per la Laura Sicart: la confecció del mosaic en 40 segons!
Aviat tornareu a veure la pancarta pel barri, que hi hem de posar encara unes sis-centes peces grogues!
PS: I en traurem bon profit, com en el Concert per la Llibertat del 29 de juny, en què el mosaic va lluir la paraula Independència!
